«Adiu», de Jordi Barre (música, veu) i Jordi-Pere Cerdà (paraules) (Canta Perpinyà, 1963)

Adiu, adiu, amor meu;
per a mi, tot sol, era el rostre de flor
per a mi, tot sol, l’esguard encisador.
Adiu, adiu, amor meu.

Amor meu, meravella que ve
com la flor nascuda d’abril.
El món sencer s’ha tornat diferent
i el sol lluu amb un altre brill
i amb tot aquest goig que ara m’infla el pit
tinc ganes de riure i de plorar.
Una pena endins com un núvol trist
em dóna flors i em fa cantar.

Adiu, adiu, amor meu;
per a mi, tot sol, era el rostre de flor
per a mi, tot sol, l’esguard encisador.
Adiu, adiu, amor meu.

Amor meu, meravella que ve
com la flor durarà un estiu.
Quan jo t’espero el rellotge es deté;
l’hora queda lligada amb un fil.
I en aquest moment que per fi ens trobem
el món es retira molt lluny.
I ningú no sap com sabem tu i jo
el què és l’amor, l’únic amor.

Adiu, adiu, amor meu;
per a mi, tot sol, era el rostre de flor
per a mi, tot sol, l’esguard encisador.
Adiu, adiu, amor meu.