Jordi Badia i Pujol

venir feina a sobre > girar-se feina

No és clar que la locució venir a sobre sigui catalana, tot i que el diccionari sí que registra venir-se’n amb el valor de ‘enfonsar-se’ o ‘caure al damunt’. Però, indubtablement, amb el significat de ‘sobrevenir’ és molt popular en català el verb girar-se. Tenim, per exemple, girar-se feina, que vol dir ‘sobrevenir molta feina, tenir-ne molta de cop’: «Me’n vaig, que se m’ha girat feina». Girar té en més locucions aquest significat afegit d’acció ‘sobtada’ i ‘inesperada’. Per això diem que s’ha girat vent o fins i tot que a algú se li ha girat un mal dolent. També quan algú es gira d’esquena a algú altre ho fa de cop i volta, bruscament. Hi ha expressions com ara girar cua, ‘tornar-se’n’ i ‘desdir-se’ —del qual hem parlat més amunt—; o girar la cara, ‘mirar cap a una altra banda per no saludar algú’, en què també s’entén aquest matís d’acció sobtada: «La família Vilella li girà francament la cara; puix que des que tenien un sant a la família no els era possible de relacionar-se amb persones de vida escandalosa» (Miquel Llor). A més, el verb girar apareix en locucions verbals diverses. A banda les que hem vist, paga la pena d’esmentar també girar full, ‘passar a una altra qüestió’ o ‘oblidar un episodi del passat’ —en comptes de passar pàgina—: «El pare l’estimava tant, que tot li ho perdonava, i estava certa que en arribar a casa, després del primer surt repulsiu, ofegat amb les abraçades i els petons, aviat girarien full» (Pere Corominas); girar-se contra algú, ‘plantar-li cara’ o ‘posar-s’hi en contra sobtadament’; girar-se d’esquena a algú o girar l’esquena a algú, ‘negar-li ajut’; girar-se la truita, ‘canviar radicalment el curs de les coses’; no saber on girar-se, ‘trobar-se aclaparat per la feina, per les necessitats’…

Jordi Badia i Pujol, Salvem els mots (Barcelona: Rosa dels Vents, 2021), pàg. 206-207