El que m’interessa és la sensibilitat racional, o la racionalitat emotiva: això és el que jo vull transmetre. I això és, per exemple, el que trobe en gran part de l’obra de Bach, sobretot en L’art de la fuga o en les Suites per a violoncel, o en Les variacions Goldberg, que són obres enormement racionals, funcionen com mecanismes matemàtics. Bé, aquesta racionalitat em transmet un punt de sensibilitat que ho supera tot, que és quasi divina, és el punt màxim del plaer estètic. L’èxtasi, que en grec significa «posar-se fora de si mateix», és també això: és el contacte amb alguna cosa que no saps definir.
Joan F. Mira en conversa amb Pere Antoni Pons a La vida, el temps, el món (Publicacions de la Universitat de València, 2009), pàg. 246

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...