Dia de Bloom, Sevilla

Joan F. Mira

Com tothom que ho ha llegit recorda, el dia de l’heroi comença així: «Mr Leopold Bloom menjava amb fruïció els òrgans interns d’ocells i altre bestiar». La versió del meu amic Joaquim Mallafré és un monument al dificilíssim art de traduir, i ho comentàvem tot això —l’homèrica jornada de Mr Bloom a Dublín, el plaer de llegir-ho comparant l’anglés de Joyce i el català de Mallafré, i altres qüestions del cas— fa pocs anys, tals dies com aquests de juny, en un congrés internacional de matèria joyciana que ens havia reunit a Sevilla. Quan ens tocà actuar, Mallafré va parlar de la seua versió i potser d’altres comparables o pròximes, jo vaig parlar sobre Els treballs perduts, obra meua suposadament jamesjoycesca o això degueren pensar els organitzadors de la trobada, i en acabar tot el negoci ens van donar uns certificats on afirmaven que, en efecte, havíem participat activament en les eruditíssimes jornades sevillanes. En algun lloc dec tindre guardat el paper administratiu, però l’he buscat i no el trobe, i és una llàstima perquè així recordaria noms insignes i horaris de menjars. Del menjar tampoc no recorde gran cosa, a pesar que no fa tants anys d’aquells dies de juny; era després de l’Exposició famosa, i als caríssims espais de la Cartuja el paviment estava ple d’esquerdes on creixia l’herba abandonada i trista: «Si se lo hubieran quedao los catalanes, por lo menos darían trabaho», digué el taxista filòsof. Recorde el peixet fregit, si és que es pot traduir el pescaíto, plats de gambes, algun entrepà perfectament anònim, i un desdejuni a l’hotel mentre llegia una pàgina feroç del diari ABC contra Felipe González, obra de Marcelino Camacho. L’últim dia del congrés ens convidaven a un darrer àpat comú: no un almorzar de ronyons de porc, no vísceres of beasts and fowls, ni especialitats de cap bar dublinés allà pel 1904. El sopar de comiat, això deia l’imprés, era una paella valenciana en un cortijo andalús: i no cal afegir que ni en Mallafré ni un servidor, ni el gran Ricard Salvat que també era present, no ens hi vam apuntar. Demà serà 16 de juny, Bloomsday, i l’any que ve, si Déu vol, visitaré Dublín.

Publicat originalment al suplement Quadern de l’edició valenciana d’El País, 15.06.2000