Joan F. Mira

Perquè en la història humana, va pensar, caminant amb el diari sota el braç, mai no hi ha hagut res com això, res com aquella immensa fàbrica de mort, res com aquesta indústria d’extermini; hi ha hagut el monstruós Gulag soviètic de dimensions igualment inconcebibles, hi ha hagut les matances massives de Lenin i de Mao Zedong, de Cambodja, de Rwanda, dels croats medievals, dels mongols i dels tàrtars, dels asteques de Mèxic, de guerres infinites o de tantes dictadures criminals, però no eren indústries creades només a fi de produir massivament cadàvers; hi ha hagut brutalitats, abusos, crims, i n’hi ha encara, a l’Àfrica més que en cap lloc, al Congo i al Sudan, i a Palestina, a l’Iraq, a Colòmbia, però comparar brutalitats, crims o excessos del present amb allò que representa Auschwitz-Birkenau, tal com llegia de tant en tant als diaris en boca d’algun intel·lectual dit d’esquerres i molt antiimperialista o antiisraelià o antiamericà, li provocava una repugnància profunda: vitrines plenes de cabells de dona o de sabates de nen, cambres de gas on morien alhora centenars de persones, el fum dels crematoris, els barracons, els milions d’innocents: la tècnica de l’extermini, la indústria de la mort, i ara, passats tan pocs anys, la insensatesa de l’oblit, de la ignorància, o qui sap si és del mateix odi que renaix, dissimuladament, la bèstia immunda antiga, em repugna, em repugna, pensà, i em produeix una tristesa infinita.

Joan F. Mira, El professor d’història (Barcelona: Proa, 2008)
Llegiu-ne aquí el primer capítol