XIFRA, de l’àrab sifr ‘buit’, ‘zero’: en les llengües romàniques es va aplicar primer al zero i després a les altres xifres; sembla que a tot Europa aquest mot va entrar des de la nostra Península, i és probable que la forma fr. chiffre i la it. cifra siguin manllevades del català. 1.ª doc.: Llull, c. 1275. […]
Sifr pròpiament significa ‘buidor, vacuïtat, el buit’, i ja apareix com a nombre del zero en els matemàtics musulmans: d’aquí justament la forma simbòlica de la xifra 0, un cercle buit del mig (encara símbol del zero en la numeració d’Europa, i conservat igual en l’escriptura aràbiga). També a Europa va entrar sifr amb el sentit de ‘zero’, que conserva fins avui en portuguès i en angl. cipher, i es documenta encara en francès en el s. XVII i a Itàlia en el XVIII.
El pas a l’accepció genèrica ‘algorisme, número, xifra’ s’explica per tal com el zero fou la gran invenció de la matemàtica musulmana (res d’això no hi havia en nombres romans), i restà la base de tot. […]
Sembla aclarit que els àrabs ja havien calcat llur expressió de l’Índia. Sifr ‘zero’ sembla ser un calc semàntic del sànscrit: allí la idea apareix ja concretada lingüísticament en sànscrit clàssic, cap al començ de l’era cristiana. […]
L’arabisme entrà a Europa, alhora, per una altra via, Itàlia: allà el matemàtic Leonardo da Pisa escrivint en llatí el disfressà en la forma grecollatina zephirum. S’explica fonèticament pel so molt obert que tenia la i aràbiga darrere l’emfàtica s: en la pronúncia vulgar de l’àrab, sonava gairebé séfer. En italià zèfero es degué sincopar en zèro […]
La curiosa variant mallorquina atzero o etzero deu ser deguda a l’aglutinació de l’article mall. es zero pronunciat tot junt […] [amb] usos figurats com «essêr un atzero» ‘ser un inútil’ ‘un noi petit’, ‘una persona migrada’ […] «i ja només s’aplica a les persones que són molt poca cosa, que no són res ni representen res, ni valen les palles d’allà on jeuen» (AMAlcover BDLC VIII, 235). «Aquest etzero… —digué, referint-se al mosset— quina mania té de dir-nos prínceps! Fins que li doni dues bescollades…», Ll. Villalonga (Bearn VII).
- Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. IX, pàg. 543, entrada xifra
Comentaris recents
ginesta
Si vols venir fins aqui per a veure com traballo, ...
ginesta
Tot alló que floreix groc, essent una papilionà...
ginesta
Com m'agrada tota aquesta sèrie sobre les flors.....
vidalba
Al meu poble (Matadepera, Vallès occ.) en diem ...
vidalba
Vidalba: vinya blanca. Santa llengua. El @rodamots...