INXA, ‘irritació, rancúnia’, mot afectiu, especialment balear, pres evidentment del castellà familiar hincha id., derivat de hincharse ‘inflarse’ amb el matís d’‘inflamar-se’: és un mer castellanisme, si bé molt arrelat en algunes comarques.
Es tracta sobretot d’un mot mallorquí i menorquí, d’ús merament familiar i fortament afectiu. El to baix del mot ens el mostra la frase en què el veiem usat per Mn. A.M. Alcover, en el moment àlgid de les seves tristíssimes disputes, «si això ha interessat se deu esclusivament an el secular musclet i a les sempiternes inxes que se duen catalans i castellans» (1920). A Menorca, «moure inxes» ‘provocar renyines’.
Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana IV, p. 861
Comentaris recents
boga
Amb la boga, arribem a plantes d'aiguamolls, amb a...
vímet
Crec que avui és pertinent recordar-nos de Gata d...
espart
"És més fals que una corda d'almasset". Enric Va...
espart
Amb l'espart a Palafrugell se'n fan cofes...
espart
En grec àtic i en grec modern sparte és...