INXA, ‘irritació, rancúnia’, mot afectiu, especialment balear, pres evidentment del castellà familiar hincha id., derivat de hincharse ‘inflarse’ amb el matís d’‘inflamar-se’: és un mer castellanisme, si bé molt arrelat en algunes comarques.
Es tracta sobretot d’un mot mallorquí i menorquí, d’ús merament familiar i fortament afectiu. El to baix del mot ens el mostra la frase en què el veiem usat per Mn. A.M. Alcover, en el moment àlgid de les seves tristíssimes disputes, «si això ha interessat se deu esclusivament an el secular musclet i a les sempiternes inxes que se duen catalans i castellans» (1920). A Menorca, «moure inxes» ‘provocar renyines’.
Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana IV, p. 861
Comentaris recents
fer més voltes que el vint-i-nou
A Palafrugell se'n diu voltar com un porc ...
desaforat -ada
Oh, que ben explicat l'embriagament d'una lectura ...
anar a la saga (d’algú o d’alguna cosa)
En un poble d'arrel surera com Palafrugell, va der...
gibrell
Jo encara he vist a la meva iaia escurar o rentar ...
arregussar
Retrossar sembla un gal·licisme. Esteu segurs que...