Joan Barril

Es veu que aquest savi de la trompada que es diu Arnold Schwarzenegger, governador electe de l’estat de Califòrnia pel partit republicà, ha decidit que els llibres desapareguin de les escoles. Schwarzenegger fonamenta la seva decisió en el pressupost: els llibres sós cars i, a més, diu, amb el suport digital per internet els alumnes californians aconseguiran una formació més bona.

Lluny d’aquesta humil ploma posar en dubte els innombrables avantatges dels sistemes digitals. Uns avantatges que fins i tot arriben a multiplicar l’error. La informació no és el mateix que el coneixement. La informació és la capacitat d’aprendre moltes dades en poc temps. El coneixement consisteix a fer passar aquesta informació pel sedàs de la nostra experiència, de la socialització, del debat i del dubte mutu.

La latria deguda a la tecnologia ens està desviant d’aquest tipus d’aprenentatges. Tenir accés a massa coses a vegades comporta la incapacitat de comprendre-les.

Però aquesta és la tendència. No només Schwarzenegger, sinó també Rodríguez Zapatero va prometre que tots els alumnes espanyols comptarien amb un ordinador portàtil en breu.

Afortunadament per a nosaltres, el que sol prometre Zapatero no s’acaba de complir mai. De manera que, probablement, els llibres tradicionals continuaran sent una bonica eina de la transmissió del saber, de la història i de la bellesa.

No obstant, és dóna una curiosa obsessió: la substitució del llibre per la pantalla. La tecnologia és tan invasiva que només accepta relacions de substitució. Surt tu que m’hi poso jo. A les ciutats comparteixen espai les bicicletes i els autobusos. La terra fructifica amb l’aixada o amb el tractor. Però l’ús del correu electrònic ha desplaçat el número de telèfon. I ara s’entén l’ordinador portàtil no com un complement del llibre, sinó com el seu definitiu enterramorts.

Fa molts anys, un grup anomenat The Buggles va cantar allò de Video kills the radio star, o sigui, que el vídeo havia d’assassinar l’estrella de la ràdio. S’han acabat els vídeos i els videoclubs, però les estrelles de la ràdio continuen en altres firmaments. Compte, doncs, amb les tecnologies de substitució que no prevegin l’armistici amb els suports de tota la vida.

Són tan obvis els mèrits del llibre, que no cal recordar-los. Però el llibre és irrompible. El llibre és el mateix llibre per a tothom. El llibre no comporta més fascinació que el seu contingut. El llibre té un autor conegut i una editorial que dóna la cara. El llibre no és anònim. El llibre es reedita. El llibre es presta, se subratlla, es conserva i es consulta sense necessitat de fluid elèctric.

Només és un llibre, és cert. Però als paladins de la tecnologia suposadament formativa els hauríem de preguntar quin ha estat el pecat del llibre perquè ara se’l vulgui apartar de les aules.

Una de les característiques de totes les religions universals consisteix en la seva voluntat d’assimilació en nom de la veritat i de marginar els idòlatres de l’error. Així ha estat en la cristiandat o l’islam. Avui, la veritat no és una altra cosa que la religió d’una tecnologia tan potent com fràgil.

La falsedat d’una pantalla es multiplica en pocs segons de manera acrítica per tot el món. La veritat llibresca, en canvi, exigeix almenys un altre llibre per rebatre-la. Amb la pantalla, sabem. Amb el llibre, aprenem a saber.

El Periódico de Catalunya, 10 de juny del 2009