Babel és el nom bíblic de la ciutat de Babilònia. Segons el Gènesi, els homes provaren d’edificar-hi una torre, que anomenaren Babel, la construcció de la qual fou aturada per Déu, que ho va considerar un desafiament. El càstig que els envià per aquesta acció fou la confusió de llengües amb la finalitat que no s’entenguessin i no poguessin acabar l’obra. De fet, aquesta narració bíblica s’inspirà en una torre real, la del temple babilònic d’Etemenanki. Quant a l’origen d’aquest antic topònim, se sap que Babel prové del mot accadi babilu (‘porta de Déu’). La torre de Babel esdevingué, per als jueus i per als cristians, un símbol de la idolatria, de l’orgull i de la confusió, fins al punt que el mot babel ha acabat prenent el significat de ‘lloc o situació on hi ha una confusió molt gran’ o, fins i tot, ‘lloc o institució on dominen el vici i el desordre’.

Joan Avellaneda, Viatge a l’origen dels insults (Badalona: Ara Llibres, 2006), pàg. 77-78