La patenta és el dret de pas que la fadrinalla dels pobles feia pagar antigament en passar per llur terme un casament o tan sols la núvia quan s’anava a casar. Quan una noia es casava fora del seu poble i havien d’anar a viure a casa del nuvi, s’organitzava una caravana per conduir la núvia fins al poble on s’havia de fer la boda.

La fadrinalla de tots els pobles per on havia de passar la comitiva sortia a rebre-la i obstruïa el camí amb rocs i troncs d’arbre per dificultar el pas de la núvia i els convidats. Per a donar lliure pas exigien el pagament d’una quantitat. […] Si el casament era acomodat, la patenta, puix que així s’anomenava la quantitat donada, havia d’ésser pagada en or. Els fadrins desembarassaven aleshores el camí, deixaven pas lliure a la colla i engegaven gran nombre de trets per galejar la núvia.  

• Joan Amades, Refranyer català comentat (Barcelona: Selecta, 1951), pàg. 182-183 · Informació proporcionada per Víctor Pàmies