Extractes d’alguns missatges enviats a la llista Migjorn el desembre del 2005:

Avui us porte una altra novetat que sembla haver passat desapercebuda pel sedassos dialectògics dels especialistes que ens han visitat. […] A Joan Serrano li sobta que accentuen l’exclamació Jesús quan el que diem, de sempre, per aquí avall, és Jèsus. 

La veritat és que sempre li dic Jèsus a l’amiga Maria Jesús Navarro del Fondó de les Neus, però no havia caigut de mon ase pel que fa a la raó. Es tracta d’una è doble oberta claríssima i l’accent recau sobre la primera síl·laba. Així li dic perquè així li diem tots. […]

Aquest Jèsus encara és la forma usual a les Valls del Vinalopó, segons em confirmen. S’acostuma/va a dir Jèsus quan es beneeix la taula i en esternudar algú. Aquesta és la forma habitual al poble i sembla ser que a tota la comarca i això deu haver estat la forma tradicional a la meua comarca.

Li vaig comentar a Joan Serrano anit que això devia ser per influència del llatí Iesus on l’accent ha de recaure en la primera e. Me’n vaig al DCVB i em trobe la meua sospita confirmada:

Etim.: del llatí Iesus, mat. sign. || 1, amb desplaçament de l’accent a la darrera síl·laba per la tendència medieval a pronunciar agudes les paraules llatines.

Per tant, si no m’enganye es tracta d’un altre bell arcaisme fonètic del català que parlem a l’Extrem Sud del País Valencià.

Em podríeu dir si heu escoltat aquesta pronúncia en algun altre indret?

Joan-Carles Martí i Casanova · Elx

ℵ

Tot i que no d’una forma sistemàtica, he sentit moltes vegades al meu entorn dir Jèsus (mot pla amb una è ben oberta) quan algú esternuda. Mai en cap altre context. Normalment, diria que es diu així quan el Jèsus pràcticament acompanya vehementment un esternut especialment escandalós o un seguit d’esternuts. Ho interpreto com una variant expressiva: de vegades la e l’allarguem: jèèèsus. Fins i tot, quan esternuda un xiquet, de vegades es diu jesuset… però si es vol ser més expressiu es pot dir jèsuset.

Joan Mascarell · Tortosa

ℵ

Al meu poble, Alcanar (Montsià), diem Jesus (pronunciat Jèsus) sempre que algú esternuda. També es diu, encara que menys freqüentment, quan està tothom assegut a taula, per a indicar que ja es pot començar a menjar.

Joan Fibla · Alcanar