Jaume Salvanyà

La llengua se serveix de diferents tipus de recursos per ampliar el significat de les paraules i generar noves expressions. Són les famoses figures retòriques: metàfores, metonímies, hipèrboles, etc.

Amb les metàfores es designa una cosa amb el nom d’una altra que hi té algun tipus de semblança. Partint de l’aparador com a part d’una botiga on s’exposen els productes per atreure els clients, s’arriba a l’aparador com a mitjà d’exhibició i de promoció d’altres coses: la Fira de Tàrrega, per exemple, és un aparador de nous actors i espectacles per al teatre. I si el pulmó és l’òrgan del cos que serveix per respirar, el pulmó d’una ciutat és l’espai de vegetació que serveix per oxigenar-la. El pas d’un aparador a l’altre i d’un pulmó a l’altre són metàfores.

Amb les metonímies també es designa una cosa amb el nom d’una altra, però en aquest cas no per la semblança, sinó perquè hi té un altre tipus de relació. Quan dividim el compte d’un sopar i diem que toca a tant per cap, en realitat volem dir a tant per persona, i s’estableix una relació de la part (el cap) pel tot (la persona). Quan diem que els jugadors han de sentir els colors o han de defensar l’escut, volem expressar que han d’esforçar-se al màxim perquè l’equip ho faci bé i guanyi (i s’estableix una relació simbòlica: els colors i l’escut representen l’equip).

Les hipèrboles són exageracions. Quan parlem d’un mòbil prehistòric volem dir simplement que té uns quants anys, però ho expressem d’una manera més contundent. En aquest cas, prehistòric pren un sentit figurat que connota que el mòbil té massa anys i ha quedat obsolet. Quan fem un somriure d’orella a orella manifestem senzillament que és un gran somriure, perquè és impossible que arribi d’orella a orella.

Les comparacions també són un recurs expressiu molt habitual en les converses, tant les d’igualtat (sord com una tàpia) com les de superioritat (més pobre que una rata). N’hi ha que són força originals per la particularitat de l’element amb què es fa la comparació.

Fosc com una gola de llop.
Calb com una bola de billar.
Encostipat com una sopa.
Disfrutar com un camell.
Més delicat que una ungla d’ase.
Més vell que el cagar ajupit.
Més curt que els pèls del cul.
Més lent que el cavall del dolent.
Més pesat que un collaret de melons.
Més bast que un condó d’espart.
Més seriós que un gos quan caga.
Més perillós que una piranya en un bidet.

 
Jaume Salvanyà, 1001 curiositats del català parlat i escrit (Barcelona: L’Arca, 2018), pàg. 68-69

comparacions a RodaMots · metàfora