Jaume Cabré

El traductor és un torsimany, un intèrpret. Torsimany és una paraula que prové de l’àrab turguman derivat de targam, que vol dir ‘traduir’ i que sembla que prové d’una llengua semítica antiga, l’arameu (la llengua de Jesús) d’on ha sorgit en l’hebreu rabínic el mot targem que vol dir ‘interpretar’. Amb aquest petit viatge etimològic estem tornant als temps de Babel o del banquet de Baltasar, potser. Anselm Turmeda, quan es va convertir a l’Islam, va ser batejat com a Al Targuman, l’intèrpret, perquè sabia català i llatí a més d’àrab. De fet, el frare franciscà Anselm Turmeda, notable escriptor, va ser un descregut de les dues religions que practicà perquè mai no amagà la seva doble condició de cristià i musulmà i no va fer mai cas dels que li exigien dedicació exclusiva. En les seves obres catalanes signava com a «frare Anselm Turmeda, en altra manera apellat Abdal·là». El seu nom sencer en àrab era. Abd Allah ibn Abd Allah al-Targuman. El traductor, l’intèrpret. Doncs bé: segons com, el traductor, l’intèrpret d’una obra literària, fa el mateix paper que l’instrumentista musical, el violinista, l’arpista, l’oboista, al qual sempre hem anomenat intèrpret. L’intèrpret musical precisament tradueix un llenguatge escrit i xifrat i el converteix en un llenguatge sonor. És un torsimany com el traductor literari.

Jaume Cabré, La matèria de l’esperit (Barcelona: Proa, 2005), pàg. 136-137