Ens escriu Salvador Pallarès-Garí des d’Oliva (la Safor):

Aquesta expressió [arribar a misses dites], que hui heu escollit per al mot de cada dia, crec que ve originada en el fet que, si hom arribava a l’església quan el retor ja havia pronunciat la paraula missa (en l’expressió ite missa est) en el moment de l’eucaristia (crec), no podia considerar-se que hom «havia oït missa», i no podia comptar-se complida l’obligació d’anar a missa (cada dia, o cada diumenge, segons la preceptiva fóra més o menys restrictiva). En definitiva, perquè la missa «valguera» calia ser-hi, al moment de l’eucaristia. Vaja, és el que jo tenia entés.

De la qual cosa discrepa (parcialment) Josep M. Farrés, de Sabadell (Vallès Occidental):

Això de «Ite missa est» ho deia el capellà al final de la missa, però en la pietat més tradicional d’abans del Concili Vaticà II es considerava que la missa no valia si el capellà ja havia destapat el calze en el moment de l’ofertori, que venia després de les lectures. Em sembla que l’origen de la frase és un altre, encara que estem d’acord en la seva significació.