Arreplec de virolla per a ‘Cada dia un mot’. Abril 2015
 

 

Sobre la campanya

 

Grups  0 (12€+)  ·  I (18€+)  ·  II (24€+)  ·  III (35€+)

  
 

0. Per als donatius de 12 euros o més (ref. 01-03)

Ref. 01
RodaMots. Deu anys fent ‘Cada dia un mot’
Jordi Palou i Pau Vidal
Empúries

«A voltes no cal canviar ni una lletra per suscitar mutacions verbals. És el cas del meu llibre preferit d’aquest Sant Jordi: Rodamots, de Jordi Palou amb Pau Vidal (Empúries), vers Globetrotters dels mots. Un rodamot, fins fa poc, només era una roda moguda a mà en un torn o una filadora. Però ja fa una dècada que en Palou malda per afegir-hi un nou sentit: la tramesa gratuïta d’un mot diari per correu electrònic. El model és l’AWAD (A Word A Day) d’Anu Garg. Palou el va conèixer l’hivern de 1999 i va decidir obrir-ne una franquícia catalana a www.rodamots.cat. Deu anys després, som més de 15.000 els subscriptors que rebem cada matí un mot en un pulquèrrim missatge que en conté les accepcions, l’etimologia i una cita literària que el contextualitza. Ara, per una d’aquelles paradoxes de l’era digital, la proposta salta al paper, en un format atractiu que inclou l’escreix aportat pels receptors del mot diari. Al llibre, la feinada palouana es veu complementada per l’enginy del Vidal de les vidàliques, lingüista titulat que demostra una gran perícia amb els títols i subtítols que lliguen la salsa. S’alça la sessió, que tots som rodamotaires.» (Màrius Serra, Avui, 4 d’abril del 2009)

Més informació sobre el llibre

 

Ref. 02
Catorze poemes, catorze cançons
Fundació Maria-Mercè Marçal

Poemes de Maria-Mercè Marçal cantats per:

Toti Soler, La lluna de porcellana
Mercè Serramalera, Frida
Marga Bufí, El teu cos riu i riu
Jabier Muguruza, Tan petita
Sílvia Pérez Cruz, Covava l’ou de la mort blanca
Maria Cinta, Cançó del bes sense port
Gerard Quintana, A contra-llum, a contra-llei
Guillermina Motta, Sóc culpable
Lídia Pujol, Foravilers
Marina Rossell, Per tu retorno
Maria del Mar Bonet, Cançó de la bruixa cremada
Túrnez i Sesé, Cançó de pluja
Txiki Berraondo i Anna Subirana, Corrandes de lluna
Teresa Rebull, Vint bales

Maria-Mercè Marçal a RodaMots

 

Ref. 03
Llibre sorpresa

Un llibre a l’atzar dels que oferíem de regal durant els arreplecs anteriors (2007-2013). Deixeu-vos sorprendre!

 

 

I. Per als donatius de 18 euros o més (ref. 11-20)

Ref. 11
Els 100 refranys més populars
Quarta edició
Víctor Pàmies i Jordi Palou
Cossetània

Com podem arribar a determinar que Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era és el refrany més popular de la llengua catalana? Els 100 refranys més populars neixen d’una enquesta feta a través d’internet, el març de 2010, que van respondre 1.200 persones d’arreu de l’àmbit lingüístic.
   Arran de la recopilació i tractament d’aquest cabal de respostes sorgeix la idea d’aplegar el recull que ara us presentem dels refranys més populars, amb el significat, variants, curiositats, equivalents en altres llengües i passatges literaris o periodístics que n’il·lustren l’ús i, sobretot, la vigència.

Cinc refranys del llibre a CD1M

 

Ref. 13
2 CD: A través de Vinyoli, de Xavi Múrcia
+ Catorze poemes, catorze cançons (ref. 02)
Discos a mà

Els versos de Joan Vinyoli, recitats, cantats i musicats per un cantautor de llarg recorregut. La paraula del poeta, accentuada per un coixí musical on ressonen gèneres com el folk, el rock o la cançó d’autor. Sense cap mena de dubte, Xavi Múrcia i el seu projecte A través de Vinyoli han conformat una de les propostes més singulars de l’Any Vinyoli. I també una unió, la de poesia i música moderna, que poques vegades havia brillat amb tal intensitat a casa nostra.
   L’amor de Múrcia cap a l’obra del poeta és incondicional i ve de lluny, de tota una vida interioritzant-ne la paraula, i sobre el paper s’ha traduït en tretze adaptacions sinceres i honestes dels seus versos. Tretze lectures efectuades des del rigor i el respecte als textos originals, però amb vocació contemporània i renovadora. Tretze peces que fonen els versos vinyolians amb les notes orgàniques d’un músic polivalent com pocs.

Nota: amb aquest disc s’envia també el CD Catorze poemes, catorze cançons de Maria Mercè Marçal (ref. 02).

 

Ref. 14
Amb música ho escoltaries potser millor (CD doble)
Autors diversos musiquen poemes de Salvador Espriu
Picap

Dos CDs d’autors diversos que s’han inspirat en els poemes de Salvador Espriu per compondre una trentena de cançons. El primer CD recull temes compostos expressament per a aquesta producció (amb Pau Alabajos, Gemma Humet, Blaumut, Clara Segura, Judit Neddermann i molts altres) i el segon CD és un recopilatori de cançons espriuanes (1967-2010) amb les veus d’Ovidi Montllor, Núria Feliu, l’Orquestra Plateria, Oriol Tramvia, Santi Arisa, Paolo Dessì, Celdoni Fonoll, Òscar Briz, Marina Rossell i molts altres. Una autèntica joia de poesia i cançó. Inclou dos quaderns amb tots els poemes musicats.

  

Ref. 15
El secret de Christine Falls exhaurit
Benjamin Black
Traducció d’Eduard Castanyo
Bromera

Al dipòsit de cadàvers on treballa Quirke sempre és fosca nit. Però hi ha secrets que no es poden mantenir ocults i acaben sortint a la llum. Un dia, després d’una festa i amb algunes copes de més, Quirke sorprèn el seu cunyat, l’eminent ginecòleg Malachy Griffin, manipulant la fitxa del cadàver d’una jove. Potser pretén ocultar la causa de la mort? Per què? Quin misteri amaga la dissortada Christine Falls? En la recerca de la veritat, Quirke descobreix pràctiques criminals i una societat catòlica clandestina que opera entre Dublín i Boston i que podria tenir implicades persones molt poderoses i, fins i tot, membres de la seva pròpia família.

 

Ref. 16
La condició valenciana
Joan F. Mira
Bromera

Què és ser valencià? Si es tractara d’un poble normal, molts d’aquests articles de Joan F. Mira serien innecessaris. Però els valencians dubtem del nom del territori –regne, país, comunitat?–, del nom de la llengua –català o valencià?–, dels trets que configuren la nostra identitat…
   A través dels més de setanta articles que recull aquest volum, les reflexions de Joan F. Mira són tan aclaridores com oportunes, especialment quan els valencians hem perdut entitats tan importants com les caixes d’estalvis i la radiotelevisió pública del nostre país.

Cinc mots i passatges trets de La condició valenciana a CD1M

 

Ref. 24
Els darrers dies de la Catalunya republicana
Memòries sobre l’èxode català
Antoni Rovira i Virgili
A Contravent

Entre el document i l’obra literària, Els darrers dies de la catalunya republicana és el testimoni dels quinze dies (22 de gener-5 de febrer de 1939) que Antoni Rovira i Virgili i un grup de polítics i intel·lectuals van viure entre Barcelona i Perpinyà en l’episodi més dramàtic de la Catalunya contemporània.
   “Els Darrers dies, que es llegeix amb el mateix fervor que una novel·la, per exemple, de la lost generation i que podria donar lloc a un esplèndid guió per a la TV o per al cinema, constitueix un testimoni dramàtic, minuciós de l’èxode republicà dels primers mesos del 1939.  El jo narrador, com perdut, es dilueix dins una multitud, confusa i nerviosa, que va i ve, a la deriva, d’un costat a l’altre, dominada per la por, els rumors i l’egoisme. El testimoni, però, d’un realisme aspre i tallant, pren volada, d’una banda, gràcies a les reflexions, més que sobre la guerra, sobre el destí d’un país derrotat que, malgrat tot, vol mantenir la fe. I, de l’altra, a les constants escapades cap a les descripció de personatges. O de paisatges. I més: cap a la poesia nua i pelada.” —Joaquim Molas

 

Ref. 20
RodaMots + Catorze poemes, catorze cançons (ref. 01+02) o bé llibre sorpresa: deixeu-vos sorprendre!

 

II. Per als donatius de 24 euros o més (ref. 21-29)

Ref. 21
La clau de volta exhaurit
Joaquim Amat-Piniella
Club Editor

“¿No te’n recordes del meu germà? Tu que ets lliure potser l’has oblidat. Jo tenia nou anys i me’n recordo bé. ¡Una imatge ben enfocada aquesta! No t’escarrassis, Octavi: els culpables mai no podem ser lliures.”
   ¿Són lliures els que travessen la vida repenjats en un aparell ortopèdic fet de treball, de futur, de família? ¿És lliure el que es mata de bar en bar amb el fàstic als llavis? ¿On és la gàbia, que la pugui trencar?  ¿En les dones, en la culpa, en la tristesa?
   La clau de volta, novel·la inèdita, té per protagonista un revoltat sense ideals. És obra de Joaquim Amat-Piniella, autor de K.L. Reich, però també podria ser-ho d’Albert Camus, autor de La caiguda: si Camus hagués conegut Amat-Piniella, segur que l’hauria estimat. Com un germà.

Maria Bohigas: “La novel·la pòstuma de Joaquim Amat-Piniella”

 

Ref. 23
Estellés en solfa
Un llibre-disc de Salvador Bolufer i Enric Murillo amb 19 poemes de Vicent Andrés Estellés

Els poemes d’Estellés s’han recitat, versionat i musicat en nombroses ocasions. Però no amb la veu de tro (Tomàs Llopis dixit) del polifacètic Salvador Bolufer, ni amb la pròdiga ornamentació musical del compositor Enric Murillo. El treball discogràfic s’hi presenta embolcallat en un llibre que reprodueix els 19 poemes d’Estellés distribuïts en 15 pistes. El disseny i la maquetació han anat a càrrec de Pau Àlvarez-Edicions 96; i l’assessorament poètic, de M. J. Escrivà. Un treball distingit que els responsables han volgut dedicar a l’extraordinari poeta de Burjassot, “amb admiració i convenciment”.

“Un producte gairebé artesanal que ha engalzat, una rere l’altra, petites joies per a ser assaborides sense pressa” —Salvador Ortells a El País

 

Ref. 25
No ens calia estudiar tant
Marta Rojals
Sembra Llibres

«El pròxim sopar d’amics és en un pis compartit, i cap no baixem dels trenta-cinc. Cadascú posa un plat a taula, i ja ningú no se’n fot de qui ha portat l’amanida d’enciam. Mentre caragolem picadura als balcons, ens demanem els uns als altres com et va, si encara fas d’això o d’allò altre, si saps d’algú que necessiti algú per fer el que sigui. Perquè ha arribat un punt que demanar de fer allò que vam estudiar ja ens sembla un vici d’aburgesats, un excés de pedanteria que ens hem de fer perdonar. O almenys això ens volen fer creure.»
   A No ens calia estudiar tant, Marta Rojals ens retrata la precarietat, la incertesa o la vulnerabilitat que han marcat la generació que va créixer en la societat de la bombolla. Però també les misèries i esperances d’una època de crisi. La seva particular mirada ens fa riure, indignar-nos i emocionar-nos amb els retalls de vida que cada setmana publica a Vilaweb. Petites joies escrites amb l’astúcia i la ironia que l’han convertida en una de les veus més celebrades de la literatura actual.

 

Ref. 26

Els caus secrets. Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972
A cura de Sebastià Bennasar
Moll

No ens agraden les generacions. No ens agraden les qualificacions. No ens agrada l’etiqueta jove ni literatura de ni literatura per a. Però sí que pensàvem que era imprescindible donar visibilitat a tot un seguit d’autors que seran –alguns ja ho són ara– les dones i homes del futur de la narrativa en llengua catalana. I aquesta és la motivació d’aquesta antologia: oferir un tast del que fan els narradors nascuts des de 1972 cap endavant arreu del territori on es parla la nostra llengua. Seixanta-un escriptors formen aquesta antologia, un equip de luxe que pot sortir a tot arreu a competir amb la major de les dignitats. I guanyar.

«Una antologia lliure i eclèctica»

 

Ref. 33
L’altra
Marta Rojals
RBA La Magrana

L’Anna, Annona, Nona. Dissenyadora gràfica per accident, autònoma de la vida, introspectiva, sempre calculant, equilibrant la balança, posant el comptador a zero per continuar endavant. I en Manel, Nel, Nelet, la seva parella, tan a prop i tan lluny, tanta necessitat i tanta ràbia soterrada. És fàcil que les coses canviïn de sobte, i a la Barcelona d’avui això no és una excepció: una inquilina imprevista, una família que exigeix, la crisi que ofega, una transformació vital que s’imposa. Com serà que l’Anna pugui equilibrar les coses, recalcular la trajectòria, continuar amb la seva vida cuirassada? Si és que pot, perquè aquests no són els únics canvis inesperats que s’acosten.

 

Ref. 28
Lot especial: qualsevol opció del grup 0 + qualsevol llibre o disc del grup I

 

Ref. 29
Vegeu més títols aquí que ens queden d’arreplecs anteriors. Marqueu diverses opcions per ordre de preferència!

 

III. Per als donatius de 35 euros o més

Ref. 31

Algunes coses que (potser) no sabies de
Catalunya en 70 gràfics
Carles Javierre Kohan, Esther Utrilla, Bwokaa Wandscher
Infographics Llibres

Sabies que a Catalunya hi ha més porcs que catalans? Que Girona té 299 km de clavegueram? Que cada català consumeix 1,12 kg de fuet a l’any? Que Catalunya produeix 640 milions de litres de llet?… Aquest és un llibre que recull un munt de dades, d’estadístiques i d’històries sobre Catalunya que (potser) no sabies, representades en 70 interessants infografies.
   “Hi ha molts llibres de text, però som en una època en què tot és molt visual, i com a infografistes pensem que feia falta un llibre com aquest, que parli de Catalunya amb infografies”.

Xifres que entren pels ulls, de Walter Oppenheimer

 

 

Ref. 32
Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys
A cura de Pere Ballart i Jordi Julià
Viena

L’antologia Paraula encesa aplega algunes de les mostres més excel·lents de la poesia apareguda durant els últims cent anys en la nostra llengua. Tres-centes composicions escrites per cent cinquanta autors, d’ençà de 1911, any en què moria el poeta del “Cant espiritual”, fins avui, que ens demostren com el català ha estat capaç de donar l’expressió més perfecta als sentiments de l’amor, la joia, el desconsol, la fe o els anhels de llibertat.
   Aquest volum reuneix, com un tresor perdurable, versos que han estat recordats i repetits per diverses generacions, i ho fa amb el desig de donar a conèixer a nous lectors un llegat poètic que marca un dels punts més alts del nostre patrimoni com a llengua i com a poble.

 

Ref. 34
Animal de records (memòries) exhaurit
Vicent Andrés Estellés
Bromera

Aquest volum recull tres obres de ca­ràc­ter autobiogràfic: Quadern de Bonaire (1985), Tractat de les maduixes (1985) i La parra boja (1987). Es tracta de records, anècdotes i vivències que, barrejant el to dramàtic amb el divertit, ens descobreixen la part més humana i íntima del poeta. Amb un estil viu i ple de colors, Estellés parla dels seus viatges, de lectures i autors que el van marcar, de personatges a qui va conéixer, com Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor i Salvador Espriu, però també dels seus problemes de salut, de la fresca quotidianitat familiar, dels dies viscuts al col·legi del Salvador i dels berenars infantils de pa amb oli i sucre.

 

Ref. 35
El valencià de sempre exhaurit
Eugeni S. Reig
Bromera

D’allò més útil per a qualsevol lector –aficionat o tècnic, professor o alumne–, aquesta obra demostra que la llengua és un recurs molt ric i alerta del perill d’empobriment del valencià. Per això també proposa un model a seguir per a protegir el cabal lèxic que atresora la nostra llengua.
   El valencià de sempre conté 740 entrades noves que s’afigen a les 1.440 entrades de la segona edició de Valencià en perill d’extinció, que ara presenten afegits i accepcions noves. A més, la major part de les entrades, tant les antigues com les noves, incorporen exemples literaris d’autors valencians.

 

 

Ref. 37
Lot especial: qualsevol opció del grup 0 + qualsevol llibre dels grups I o II

 

Ref. 39
Lot especial II: dos dels títols que trobareu aquí… marqueu diverses opcions per ordre de preferència!