HIPÈRBOLE Recurs expressiu conegut també, en la retòrica llatina, amb el nom de superlatio. Es tracta d’una amplificació creixent o decreixent que consisteix a exagerar les coses, augmentant-les o disminuint-les, amb la finalitat d’intensificar l’expressió.
Són hiperbòliques les expressions següents:
lo vostre cos per deessa vull colre (Ausiàs March)
L’Aleix de les tòfones, cargolat a tall de serp (Raimon Casellas)
Amb un girament d’ulls, amb un somriure
enarborava cent mirars esclaus. (Josep Carner)
per mil anys de fàstic (Salvador Espriu)
Són tan ridículs, mediocres i de tergal, que els fills ja els neixen vestits… (Quim Monzó)
- Diccionari de figures retòriques, per Joan A. Oriol Dauder i Joan Oriol i Giralt (Llibres de l’Índex, 1996)
Comentaris recents
del seu pa farà sopes
https://rodamots.cat/qui-no-te-un-all-te-una-ceba/...
del seu pa farà sopes
Com el tema va d’aliments, trobo a faltar “qui...
tant li fa naps com cols
Interessant l'ampliació dels naps i les cols. Per...
cara de pomes agres
No és l'única variant amb fruites perquè també...
cara de pomes agres
Arran de "pomes agres" he recordat que l'escriptor...