HIPÈRBOLE Recurs expressiu conegut també, en la retòrica llatina, amb el nom de superlatio. Es tracta d’una amplificació creixent o decreixent que consisteix a exagerar les coses, augmentant-les o disminuint-les, amb la finalitat d’intensificar l’expressió.
Són hiperbòliques les expressions següents:
lo vostre cos per deessa vull colre (Ausiàs March)
L’Aleix de les tòfones, cargolat a tall de serp (Raimon Casellas)
Amb un girament d’ulls, amb un somriure
enarborava cent mirars esclaus. (Josep Carner)
per mil anys de fàstic (Salvador Espriu)
Són tan ridículs, mediocres i de tergal, que els fills ja els neixen vestits… (Quim Monzó)
- Diccionari de figures retòriques, per Joan A. Oriol Dauder i Joan Oriol i Giralt (Llibres de l’Índex, 1996)
Comentaris recents
com ara
Amb tota la prudència, jo entenc que "com és ara...
com ara
Porto quasi vint anys de la meva VIDA! amb una ELA...
com ara
Dieu que també podem dir "com és ara", llavors l...
ara i adés
Sembla que els catalans fan servir aquesta express...
parotet
https://rodamots.cat/pixavi-ina/...