HIPÈRBOLE Recurs expressiu conegut també, en la retòrica llatina, amb el nom de superlatio. Es tracta d’una amplificació creixent o decreixent que consisteix a exagerar les coses, augmentant-les o disminuint-les, amb la finalitat d’intensificar l’expressió.
Són hiperbòliques les expressions següents:
lo vostre cos per deessa vull colre (Ausiàs March)
L’Aleix de les tòfones, cargolat a tall de serp (Raimon Casellas)
Amb un girament d’ulls, amb un somriure
enarborava cent mirars esclaus. (Josep Carner)
per mil anys de fàstic (Salvador Espriu)
Són tan ridículs, mediocres i de tergal, que els fills ja els neixen vestits… (Quim Monzó)
- Diccionari de figures retòriques, per Joan A. Oriol Dauder i Joan Oriol i Giralt (Llibres de l’Índex, 1996)
Comentaris recents
tenir la mà trencada (en una activitat)
El meu pare, del barri de la Ribera de Barcelona, ...
el prometre no fa pobre
Ep, que aquesta és una altra! https://rodamots...
el prometre no fa pobre
"El paper és molt sofrit". Pots escriure allò qu...
el prometre no fa pobre
A mi em sona més demanar no fa p...
el prometre no fa pobre
Excel·lent elecció per a una jornada de tancamen...