Jesús Bernat Agut, d’Almassora, diu que a la Plana Alta fan servir altres expressions:

El més amunt és una perifrasi que determina eixe espai de les cases amb teulada. També cambra ha patit una reducció del significat i només es coneix per a l’espai més amunter de la casa que sovint guarda andròmines. El més amunt i la cambra són els dos noms que reben les golfes a les cases antigues, les de la Vila, on les habitacions reben el nom de quarto.

Ferran-Lluís Naya i Alemany confirma l’ús de cambra: «A Pego (Marina Alta) de l’algorfa, golfes o andana (que ací eren les posts on criàvem cucs) en diem la cambra».

Alfred Comín diu que a la Cerdanya en dirien falses (i el Diccionari català-valencià-balear diu que seria una reducció de falsa cambra). Al Pallars, en canvi, l’expressió més habitual és cap(s) de casa. En altres contrades fan servir els mots gorfa, engorfa, sotateulada, porxo (també pronunciat porxi, porxe o perxe), porxada o terrat.

Ricard Saborit, de Tona (Osona), escriu:

Sovint, a les masies i a pagès en general (heu de pensar que molta casa de poble també era «pagès» sense ser una masia) es diu dalt més alt per a referir-se a les golfes o, si més no, on s’hi pujava a assecar el blat de moro i altres coses segons el lloc, és clar.

 

La sala era sempre al primer pis, a dalt (les cases que en tenien) hi havia habitacions. I, a dalt més alt era sota teulada i podia haver-hi una part de golfes i una part més oberta per entrar la collita del camp per assecar. Així és com sempre ho hem entès a la nostra família.

Pel que fa a la confusió golfes/golfas al Parlament, Josep Bataller i Vila, de Fornells de la Selva, diu haver sentit una variant de l’anècdota:

M’havien explicat que el Rei va fer un somriure d’orella a orella quan el Sr. Joan Rigol li va dir que li ensenyaria «las golfas» del Parlament. Quina decepció va tenir en comprovar que les golfes eren l’espai que hi ha entre el sostre i la teulada d’un edifici!

I José María Murià, de Mèxic, n’apunta encara una tercera versió (cosa que ens fa sospitar que l’anècdota és falsa, s’ha anat desvirtuant a mesura que s’anava explicant o bé el senyor Rigol era molt faceciós i la repetia amb tots els visitants, a veure quina cara hi feien):

No sé si la confusió del mot golfes es va produir veritablement amb la senyora que dieu, però sí que em consta per ell mateix que, quan li van dir al president de Mèxic (1994-2000) Ernesto Zedillo, tot visitant el Parlament de Catalunya, que «arriba están las golfas de los diputados», va contestar tot seguit: «Caray, aquí sí los tratan bien».