Quedar tot en fum de botges
Sergi Peris Piquer ens ha fet arribar aquest missatge:
Aquesta expressió s’assembla a una del meu poble, Borriana (la Plana Baixa): «això és fum de canya». S’utilitza en el mateix sentit que la de «fum de botges». Supose que l’origen és el mateix: si cremes canyes fas molt de fum, però no t’escalfes gens, és a dir, aparenta molt però no dóna cap resultat pràctic.
D’altra banda, Francesc Macià Guilà, de Sabadell (Vallès Oriental) ens informa:
Desconeixia que botja pogués significar «qualsevol mata de forma més o menys arredonida», com dieu en el RodaMots d’avui; però en el cas de l’expressió «quedar tot en fum de botges» jo em sembla que fa referència a la ‘botja’ (també dita ‘botja d’escombres’) o Dorycnium pentaphyllum, una planta força corrent a les brolles mediterrànies, amb una certa retirada a la farigola però sense cap mena d’olor. Aquesta planta era la que típicament (pel que jo sé) s’encenia i es feia servir per socarrimar el porc tot just després de mort, durant el ritual de la matança del porc. La botja seca fa realment un «foc d’encenalls» i era ben útil per a aquesta finalitat. Les altres botges no crec que resultessin tan útils (no tenen les fulles tan eixarreïdes) i per això em fa l’efecte que l’expressió fum de botges, sinònima de foc d’encenalls, ha de fer referència a aquesta planta concreta.
I, per acabar amb les botges, un enllaç recomanat per Vicent Climent, de Llombai (Ribera del Xúquer):
www.fumdebotja.org és una associació cultural d’Alfarb, Catadau i Llombai.
I afegeix:
Dins de les ancestrals rivalitats entre pobles veïns, a la Ribera del Xúquer, els habitants d’Alfarb, Catadau i Llombai —poblacions conegudes com el Marquesat— són denominades pels pobles dels voltants com a «pobles de la botja» o «botgers» per la quantitat de botges que hi ha a les muntanyes i per la dedicació que els avantpassats aplicaven en la recollida d’aquesta planta per a la posterior venda a forns i altres negocis. Lluny de resultar ofensiu per als naturals, la denominació resulta entranyable i fruit d’això fou l’associació cultural «La botja», que després es transformà en Associació Cultural Fum de Botja.
Comentaris recents
com ara
Porto quasi vint anys de la meva VIDA! amb una ELA...
com ara
Dieu que també podem dir "com és ara", llavors l...
ara i adés
Sembla que els catalans fan servir aquesta express...
parotet
https://rodamots.cat/pixavi-ina/...
xàmbit
A Bocairent hi havia una xambiteria al costat del ...