Si busqueu eixa jove que canta vora mar,
conteu-li que ben lluny udola el seu amor.
Ella espera que el vent se l’enduga a aquell cos
que allargava les nits i tremolava en ella.
Tan llunyana la sentia,
poc sabia de la mar.
Qui m’anava a dir que un dia
seria la meua llar.
Jo vivia de la terra
treballant de sol a sol
i em refrescava en la bassa
en el temps de la calor.
Per tu vaig vindre a l’arena,
jo que sóc de terra endins,
per la teua pell morena
i la llum del teu estiu.
Per tu he deixat les muntanyes
i he vingut a on mor el riu.
Per la teua veu de seda
he deixat l’hort i la terra
i me n’he vingut al mar.
Per tu cante una havanera
i m’oblide del passat.
Ara visc en una barca
a mercé del marejol,
navegue en bromera blanca
sempre en busca del meu port.
El blau del cel i de l’aigua
confosos en l’horitzó
i el balanceig de les ones
que em recorden el teu cos.
Per tu vaig vindre a l’arena,
jo que sóc de terra endins,
per la teua pell morena
i la llum del teu estiu.
Per tu he deixat les muntanyes
i he vingut a on mor el riu.
Per la teua veu de seda
he deixat l’hort i la terra
i me n’he vingut al mar.
Per tu cante una havanera
i m’oblide del passat.
Lletra i música d’Eva Dénia, al disc de Sis Veus Els dies i les dones (2018)
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...