Si busqueu eixa jove que canta vora mar,
conteu-li que ben lluny udola el seu amor.
Ella espera que el vent se l’enduga a aquell cos
que allargava les nits i tremolava en ella.
Tan llunyana la sentia,
poc sabia de la mar.
Qui m’anava a dir que un dia
seria la meua llar.
Jo vivia de la terra
treballant de sol a sol
i em refrescava en la bassa
en el temps de la calor.
Per tu vaig vindre a l’arena,
jo que sóc de terra endins,
per la teua pell morena
i la llum del teu estiu.
Per tu he deixat les muntanyes
i he vingut a on mor el riu.
Per la teua veu de seda
he deixat l’hort i la terra
i me n’he vingut al mar.
Per tu cante una havanera
i m’oblide del passat.
Ara visc en una barca
a mercé del marejol,
navegue en bromera blanca
sempre en busca del meu port.
El blau del cel i de l’aigua
confosos en l’horitzó
i el balanceig de les ones
que em recorden el teu cos.
Per tu vaig vindre a l’arena,
jo que sóc de terra endins,
per la teua pell morena
i la llum del teu estiu.
Per tu he deixat les muntanyes
i he vingut a on mor el riu.
Per la teua veu de seda
he deixat l’hort i la terra
i me n’he vingut al mar.
Per tu cante una havanera
i m’oblide del passat.
Lletra i música d’Eva Dénia, al disc de Sis Veus Els dies i les dones (2018)
Comentaris recents
del seu pa farà sopes
https://rodamots.cat/qui-no-te-un-all-te-una-ceba/...
del seu pa farà sopes
Com el tema va d’aliments, trobo a faltar “qui...
tant li fa naps com cols
Interessant l'ampliació dels naps i les cols. Per...
cara de pomes agres
No és l'única variant amb fruites perquè també...
cara de pomes agres
Arran de "pomes agres" he recordat que l'escriptor...