Si busqueu eixa jove que canta vora mar,
conteu-li que ben lluny udola el seu amor.
Ella espera que el vent se l’enduga a aquell cos
que allargava les nits i tremolava en ella.
Tan llunyana la sentia,
poc sabia de la mar.
Qui m’anava a dir que un dia
seria la meua llar.
Jo vivia de la terra
treballant de sol a sol
i em refrescava en la bassa
en el temps de la calor.
Per tu vaig vindre a l’arena,
jo que sóc de terra endins,
per la teua pell morena
i la llum del teu estiu.
Per tu he deixat les muntanyes
i he vingut a on mor el riu.
Per la teua veu de seda
he deixat l’hort i la terra
i me n’he vingut al mar.
Per tu cante una havanera
i m’oblide del passat.
Ara visc en una barca
a mercé del marejol,
navegue en bromera blanca
sempre en busca del meu port.
El blau del cel i de l’aigua
confosos en l’horitzó
i el balanceig de les ones
que em recorden el teu cos.
Per tu vaig vindre a l’arena,
jo que sóc de terra endins,
per la teua pell morena
i la llum del teu estiu.
Per tu he deixat les muntanyes
i he vingut a on mor el riu.
Per la teua veu de seda
he deixat l’hort i la terra
i me n’he vingut al mar.
Per tu cante una havanera
i m’oblide del passat.
Lletra i música d’Eva Dénia, al disc de Sis Veus Els dies i les dones (2018)
Comentaris recents
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...
esfreixurar
Doncs per aquí se sol dir no cal que t'hi esf...
esfreixurar
Els pares per a ser més proxims dels presseguers ...