Joan Bosch, d’Elna (Rosselló), ens escriu:

Un missatge curtet per dir-vos que a Perpinyà fem servir una altra variant d’estalzim: la paraula estatgí (que trobareu al DCVB). I, ja que parlem d’estalzim, d’estalzí i d’estatgí, a Perpinyà, quan volem escurar una xemeneia cridem el ramaniot (que trobareu també al DCVB), que és el nostre escura-xemeneies.

El mot més estès per dir estalzí o estalzim és sutge o sutja, que ja vam enviar fa temps a CD1M. Jesús Bernat Agut, d’Almassora, ens completa la informació:

El mot d’avui té, curiosament, a les terres de Castelló, tres variants: estalzim, sutja i follí —parent del castellà hollín. El romanista castellonenc Germà Colom en va fer un article publicat a la Castellonenca de Cultura, que ara no localitze i no en sé dir el títol exacte. Ací, a la Plana, en diem estalzim i deixem la sutja per al greix de la llana de les ovelles i per a la brutícia que hom deixa al coll de les camises. Totes tres variants, però, en trobar-se al fumeral adherides troben en el sac d’argilagues la davallada purificadora.