Un dels grans misteris sense resoldre de la lexicografia catalana continua essent el per què de l’adjectiu enxubat. Entenguem-nos: no del significat, que és evident (aquest sí que vol dir allò que sembla), sinó de la grafia. Si el diccionari mateix admet que és fill indiscutible del peix («per similitud de sentit amb les anxoves apinyades en un barril»), com és que el continuem escrivint d’una manera tan rocambolesca?
• Pau Vidal, En perill d’extinció. 100 paraules per salvar (Barcelona: Labutxaca, 2009)

Comentaris recents
tot amb tot
Quan Rodamots proposa i defineix tot amb t...
aguileta
També diguem "per dos gallets"...
el tot
Doncs per aquí diem TOT + (nom ciutat) [se...
en tot i per tot
Hi poseu en tot i per tot, però ...
estiracabells
A Menorca, el nom genuí de la libèl·lula és ...