Un dels grans misteris sense resoldre de la lexicografia catalana continua essent el per què de l’adjectiu enxubat. Entenguem-nos: no del significat, que és evident (aquest sí que vol dir allò que sembla), sinó de la grafia. Si el diccionari mateix admet que és fill indiscutible del peix («per similitud de sentit amb les anxoves apinyades en un barril»), com és que el continuem escrivint d’una manera tan rocambolesca?
• Pau Vidal, En perill d’extinció. 100 paraules per salvar (Barcelona: Labutxaca, 2009)
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...