Un dels grans misteris sense resoldre de la lexicografia catalana continua essent el per què de l’adjectiu enxubat. Entenguem-nos: no del significat, que és evident (aquest sí que vol dir allò que sembla), sinó de la grafia. Si el diccionari mateix admet que és fill indiscutible del peix («per similitud de sentit amb les anxoves apinyades en un barril»), com és que el continuem escrivint d’una manera tan rocambolesca?
• Pau Vidal, En perill d’extinció. 100 paraules per salvar (Barcelona: Labutxaca, 2009)
Comentaris recents
eixavuiro
He llegit que a la definició poseu Osona i Ripoll...
sangtraït
A Illa de Tet (Rosselló), els pares conreuavan un...
sangtraït
A casa (Matadepera), d’una ferida feta per arros...
agafar la pallola
He pensat que aquí abans sovint es deia allò de:...
molsa
Per mi "verdet" també és el que el DCVB defineix...