Alfons Civit Martínez, de Gràcia (Barcelona), ens envia aquest interessant missatge amb una accepció de vailet que no recullen els diccionaris (encara):

Al llarg del darrer quart del segle XX es van començar a instal·lar en els boscos i camps uns filferros connectats a una bateria i un grup de condensadors, de manera que l’ésser viu que hi entrés en contacte rebia una petita descàrrega. Això serveix, principalment, perquè els ramats no s’escapin de les pastures que tenen assignades. També serveix perquè les cosines facin dolenteries i enrampin tota la família amb un sol «clic» de l’interruptor.

Em vaig fixar que al Berguedà, al menys a l’Alt Berguedà, anomenen «fil vaquer» a aquest tipus de fil. En altres llocs rebia noms més tècnics que no recordo…

Però una amiga de la Cerdanya em va comentar que a Alp l’anomenen «vailet», perquè han transferit al fil elèctric les funcions dels antics pastorets. Si un vailet guardava un ramat, el fil elèctric s’anomena també vailet, seguint aquesta lògica.

La qual cosa confirma Jordi Lon i Quintana, també de Barcelona, que en proposa una definició i tot perquè en prenguin nota els lexicògrafs:

A la definició d’avui caldria afegir-hi una tercera accepció, per extensió de la segona: fil elèctric de poc voltatge utilitzat per delimitar les zones de pastura i evitar que els ramats en surtin.

«El petit vailet» és el títol o començament d’una cançoneta molt estesa per les terres del nord de Catalunya. Es canta fent rodona les noies, agafades de les mans. Heus-en aquí algunes versions: «El petit vailet | al matí, ¿què fa? | Agafa l’arada | i a llaurar se’n va. | Petit vailet rega | vermellet ençà. | Sa mestressa és guapa, | li’n porta esmorzar: | un tupí de sopes | i un crostó de pa, | i una botelleta | per a xerricar» (Olot). «El petit vailet | agafa la llaurada | i se’n va a llaurar; | la mestressa jove | li fa l’esmorzar: | un tupí de sopes | i un crostó de pa, | i una arengadeta | per demà esmorzar; | i aquí baix a l’era | una font n’hi ha; | el qui vulga beure, | s’ha d’agenollar» (Campdevànol). «El petit vailet | dematí se’n va, | agafa la llaurada | i se’n va a llaurar. | La mestressa jove | li porta esmorzar: | un tupí de sopes | i un bocí de pa, | i una carbasseta | per a xerricar; | el qui vulgui beure, | s’ha d’agenollar | de genolls a terra | i el porró a la mà» (Vic). Després de cantar això, s’agafen, volten més de pressa i canten: «Jugarem a córrer | qui més correrà: | tu iràs per les costes | i jo iré pel pla» (Ripoll).

Diccionari català-valencià-balear