Rodamotaires del món,

La setmana passada vam veure uns quants mots trets del Llibre del Paraulògic, publicat per Ara Llibres. Una de les novetats que aporta aquest llibre és el concepte de tuti fantasma. Els jugadors del Paraulògic ja sabeu què és un tuti: una paraula formada amb totes les lletres del rusc (encara que n’hi hagi de repetides). Ahir per exemple hi havia tres tutis, apòstrof, apostrofar i tapaforats. El tuti fantasma és qualsevol paraula plausible que ens puguem inventar amb aquestes mateixes lletres, com ara afartapops, forapots, portasafa, fastropar o atrapafotos. Naturalment, aquests mots no figuren al diccionari, però qui ens diu si podrien aparèixer-hi?

El que us demanàvem era inventar-vos definicions de tutis fantasmes formats amb els Paraulògics de la setmana passada. No inventar-vos tutis fantasmes (com alguns van pensar que calia fer), sinó només les definicions que crèieu que s’adirien millor amb aquestes paraules:

Dilluns, amb les lletres U+RELSOB (que donava el tuti resoluble), el tuti fantasma que proposàvem era sobreüll.

Dimarts, amb les lletres D+ESOPLA (tuti: espolsada), padellós -osa.

Dimecres, amb les lletres R+BEMUIX (tuti: embruix), xubèrrim.

Dijous, amb les lletres A+BGNTO (Paraulògic de 6 lletres només amb el tuti tobogan), gabanot.

I divendres, amb les lletres E+JMITAN (tuti: mitjanament), menjatina.

Hem rebut moltes respostes i la tria ha estat difícil. El jurat, format pels insignes ludolingüistes Màrius Serra i Pau Vidal (aquest darrer coautor del Llibre del Paraulògic, que és el que oferíem com a premi als guanyadors), ha trobat que les millors definicions dels tutis fantasmes que proposàvem eren aquestes:

 

1  sobreüll

Element utilitzat antigament pels pirates per tapar l’ull ferit en alguna lluita. Actualment també s’usa per a designar l’apòsit que es posa sobre l’ull amb bona funcionalitat, per forçar així que l’ull gandul s’espavili i millori.

Laura Cugat, de Gratallops (Priorat)

 

2  padellós -osa

1  adj  Brut i llardós com una paella vella. La cuina era tota padellosa. Un rebost padellós, ple de brutícia.
2  adj (fig.)  Es diu d’una persona bruta i descuidada, de mal aspecte i fastigós. Un home padellós. En temps de guerra, la canalla anava tota padellosa.

Del llatí patella (paella), aglutinat probablement amb el mateix sufix despectiu de pollós -osa en el sentit de ‘brut, mancat de netedat’. Està documentada la forma medieval patellus, patellosa, i una suposada transició en llatí vulgar *patellosus, patellosa ⇨ *padellosus, padellosa. Curiosament, de tanta brutícia com porta aquest mot, la t intervocàlica de patella s’ha estovat en d. Però a diferència de paella, a padellós la d s’ha quedat enganxifosa i no ha acabat mai de caure ni de fer net.

Font: DIECI (Institut d’Estudis Catalans Imaginaris)

Carles Mas i Garcia, de Barcelona

 

3  xubèrrim

Es diu dels aliments excelsos en sabor, especialment d’aquells que conviden a ser menjats amb els dits i que regalimen líquids inherents a la seua naturalesa o cocció.
Aquestes gambes estan xubèrrimes. Eixe meló fa pinta d’estar xubèrrim.
Etimologia: d’origen onomatopeic, format a partir de l’arrel xup-xup (el so /p/ se sonoritza per influx de la parla col·loquial) i el sufix -èrrim, que forma adjectius superlatius.

Alícia M. Sanchis Sorribes, de Nules (Plana Baixa)

 

4  gabanot

Malnom amb què els habitants de Riudoms anomenen els reusencs. Amb tants homes com hi ha, la Mercè ha hagut d’anar a casar-se justament amb un gabanot!

Rosa Castells, de Lleida

 

5  menjatina

Droga sintètica que provoca els efectes típics d’un àpat suculent. Augmenta de forma alarmant el nombre de noies joves que denuncien que els van posar menjatina a la beguda.

Hildegard Resinger, austríaca acasada a Catalunya (ja ens diràs on)

 

La tria ha estat difícil! Moltes definicions de sobreüll apuntaven a un significat obvi, ‘cella’, com ara la d’Asier Larrañaga, d’Orio (Gipuzkoa), que precisa:

En euskera la cella es diu bekaina, que és contracció de begi+gaina (begi=ull, gaina=part de dalt).

Jordi Castells, de Molins de Rei (Baix Llobregat), concretava una mica més:

Cella densament poblada, molt pilosa, que forma un ràfec o visera al damunt de les pupil·les. El sol no m’enlluerna perquè encara no m’he rasurat els sobreülls.

I Jordi Climent, d’Arenys de Mar (Maresme) també feia una precisió important a aquest significat de sobreüll com a ‘cella’:

Molt utilitzat, entre gossos de mida petita, a l’Alt Maresme: Cada vegada que faig alguna cosa que no s’espera, el meu amo aixeca els sobreülls fins al serrell.

També hem rebut moltes respostes que proposen un ús de sobreüll en el context d’una locució adverbial, ‘de sobreüll’ o ‘a sobreüll’ relacionada amb maneres de mirar especials:

llegir a sobreüll: llegir un text ràpidament i de manera incompleta. Va llegir-s’ho a sobreüll només per saber de què anava (Gemma Grifoll).

de sobreüll: aquella manera de mirar el que mira algú altre sense voler que se n’adoni, especialment des de darrere seu, com quan al tren algú (nosaltres no, esclar!) ens llegeix, per sobre l’espatlla i mig de reüll, el llibre que llegim o els missatges que rebem (Laia Font i Mateu, de Badalona).

Mirada de complicitat i incredulitat entre els interlocutors d’una conversa quan qui parla explica coses inversemblants. L’Oleguer va mirar l’Anna de sobreüll, el Joan els estava explicant sopars de duro de nou! Feia molts anys que es coneixien i l’Oleguer encara no entenia per què fanfarronejava tant davant dels amics… (Helena Carreras, de Mont-roig del Camp).

 
L’adjectiu padellós -osa va suggerir algunes definicions relacionades amb els esmicolaments, ja que molts el van relacionar amb padellàs ‘bocí d’un objecte de terrissa que s’ha trencat’; uns altres van relacionar-ho amb el pàdel (mot a hores d’ara encara absent del DIEC, com apunta la Núria M. Vidal: «No juguen a pàdel els nostres filòlegs?»; aneu a saber com en deuen dir), i molts li van donar un sentit clarament negatiu: pesat, gandul, espès, mandrós, dropo, enganxós, maldestre…

 
Xubèrrim, que també tenia aspecte d’adjectiu (la proximitat amb ubèrrim el delatava; havia de ser un superlatiu), va suscitar definicions dels dos extrems: o una cosa molt bona, molt satisfactòria, molt xula (però llavors no seria xulibèrrima?), excelsa, o bé una cosa molt dolenta, que fa molta pudor, que no surt gens com esperàvem, soporífera, avorrida… Vegem-ne una de cada a tall de mostra (no representativa per no fer-nos massa xubèrrims):

Cuiner que té una habilitat molt per sobre de la resta a l’hora de calibrar el temps exacte que els seus plats han de fer xup-xup. M’encanta venir a aquest restaurant perquè el cuiner és xubèrrim: les llenties sempre estan cuites al punt exacte! (Jordi Climent, d’Arenys de Mar)

Dit d’una persona o cosa que produeix avorriment i somnolència en excés: un llibre xubèrrim, un conferenciant xubèrrim (Marta Cuito, de Lleida).

 
El gabanot de dijous va fer que molta gent l’associés a una peça de vestir, com és aquest cas:

Peça de roba semblant a una gabardina, però més ampla. No és especialment gruixuda. Es pot fer servir tot l’any, tot i que generalment resulta útil a la tardor. Es unisex i es posa per sobre de la roba (i inclús sobre la bossa o motxilla) i serveix per a protegir-se de les inclemències del temps. Fa la funció de talla-vent i d’impermeable. En alguns casos pot ser amb caputxa, però generalment no en té, i cal complementar la protecció amb un paraigua (Meritxell Susany, de Barcelona).

Uns altres van observar que el verb gabar és una forma antiga per dir ‘lloar’ i van creure que la cosa podria anar per aquí:

Derivat del verb gabar (lloar). Antigament, designava un home de la cort d’un noble que adulava aquest contínuament, fins al punt de perdre tota credibilitat. Avui en dia s’utilitza sobretot en l’àmbit universitari. Aquí ve el catedràtic amb els seus gabanots (Hildegard Resinger).

Encara un tercer grup de respostes van coincidir a associar aquest nom amb el d’un ocell, segurament inspirats per l’inici gav- amb què n’anomenem alguns (gavià, gavina, gavot, gavotí…):

Ocell de la família dels somèrids, de color grisós i blanc. És rapinyaire i viu en zones costaneres. La platja era deserta, només s’hi veien un parell de gabanots (Teresa Campos Temporal).

I dels ocells passem als arbres, amb un definició sincrètica o multidisciplinària que té la gràcia d’aplegar tots els tutis fantasmes de la setmana:

gabanot m. [LC] [BOS] Arbre de la família de les xubèrrimes, de grans dimensions, tronc gruixut i sobreüllat, fulles padelloses i capçada molt ufana, molt cultivat pels seus fruits, les menjatines (Xuberrima padellosa) (Eva Albiol, de Peníscola, Baix Maestrat).

 
La menjatina, naturalment, remetia a menjar, menjada:

Esmorzar típic del primer dia de l’any, compost de fuet i pa amb vi i sucre (Rosa Cervelló, de Barcelona).

Menja de poca importància, per entretenir la gana (Àngela Tarrés Pujol, de Solsona).

Àpat que es fa en un celler per celebrar que a la tina s’hi folla el raïm (Daniel Simon, de Barcelona).

Les parts més petites de la matança, guardades al tupí (Consol Ruiz Gómez, de Sabadell).

Dolç petit, casolà, sense recepta establerta, més aviat de porció individual, fet de qualsevol tipus de menjar sempre que sigui dolç o molt dolç (Ives Gras, de Ceret, Vallespir).

L’Enric Jofre, de Mataró, ha interioritzat molt bé l’esquema amb què enviem els mots de RodaMots i n’ha fet un calc admirable:

menjatina f

1  L’acte de fer una petita menja, fora d’hores.
2  Porció petita de menjar, generalment no dolç, ideal per a ser emportada i que serveix com un aperitiu o per fer un mos esporàdic, fora d’àpats.

Etimologia · D’origen incert, esdevingut possiblement de la paraula menja més el sufix diminutiu -ina, aquest probablement manllevat de la paraula xocolatina ja que s’utilitza en el mateix context. Originalment menjatina s’emprava per contraposició a les llepolies, que tot i acomplir el mateix objectiu de satisfer el paladar, que no la gana, ho feia amb sabors fora de l’espectre del dolç.

Usos · …i donat el flagrant abús d’anglicismes que plaga la nostra llengua, que si som honestos amb nosaltres mateixos i ens allunyem de qualsevol victimisme etnocèntric hem d’admetre que en realitat és una pandèmia, podríem engegar a pastar fang el running i el coach, el break i l’snack i així quedar per a anar a córrer amb l’entrenador, i després fer un descans i una menjatina.
Enric Jofre, Reflexions abstruses d’un despenjat del segle XX (Mataró: Dramatis Personae, 2022)

 
I ara, després d’aquestes definicions tan xubèrrimes, arriba l’hora de fer un sobreüll, treure el gabanot de pena i encaminar-nos ben padellosos cap a la menjatina. Els guanyadors rebreu un exemplar del Llibre del Paraulògic a l’adreça que ens digueu, obsequi d’Ara Llibres, i com que en teníem mitja dotzena els eximis membres del jurat, per unanimitat, recomanen atorgar també un sisè llibre a l’Eva Albiol de Peníscola, apa.

L’enhorabona als guanyadors i moltes gràcies a tothom per participar, per llegir-nos, per seguir RodaMots, per jugar al Paraulògic i per tot el que faci falta. Bon estiu i fins al setembre!

Jordi Palou
Bocairent (Vall d’Albaida), 25 / juliol / 2022

 

Els cinc mots de la setmana passada
https://mm.rodamots.cat/m/1111/

El tuti fantasma
https://rodamots.cat/escreix/el-tuti-fantasma/

El Paraulògic
https://vilaweb.cat/paraulogic/

El llibre del Paraulògic
https://www.arallibres.cat/cataleg/el-llibre-del-paraulogic/