TAFANER i tafanejar, junt amb les seves variants taforer, tafarejar i taforejar: mots afectius d’origen incert, i amb moltes variants; probablement totes vénen de TÒFONA en les seves antigues formes tòfena i tòfera; tofener, taforejar etc. es degueren aplicar originàriament a les persones, als gossos etc., que furguen, escorcollen i ho remenen tot, en busca de coses menudes i amagades com les tòfones. […] En la idea coincidírem (sense saber l’un de l’altre) En Moll i jo, que tenia escrits en una cèdula de juny 1926 els mots: «de gos tafaner per *tofener, de tòfena (avui tòfona). Hi ha molts gossos, en efecte, que es distingeixen per llur habilitat a cercar tòfones, i es comprèn que un tafaner sigui comparat a un animal d’aquests per les seves accions».

• Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VIII, pàg. 202, entrada tafaner