Un dels meus exemples preferits d’aplicació de la filosofia Residu zero és la que s’aplica al poble de Castelbuono, a Sicília, perquè representa la visió holística de l’estratègia. En aquest poble podrien haver implantat un sistema destinat a ocupar-se de la recollida selectiva porta a porta, sense tenir en compte les altres possibles externalitats negatives. En canvi, a Castelbuono, el brillant alcalde Mario Cicero va idear un sistema de recollida eficient i barat, que a més s’ocupava d’una sèrie d’altres problemes d’ocupació, de reintegració i de l’atracció del turisme.

Castelbuono és un municipi de 10.000 habitants situat al cor de Sicília, d’aquells típics i encantadors de les pel·lícules de l’any de la picor, amb carrers costeruts en un centre històric coronat per un castell. Com us podeu imaginar, l’economia de la població es basa en el turisme i en l’agricultura, i és en part per aquesta primera raó que a Sicília es va voler recuperar la raça d’ase autòcton anomenada Ragusa, un cosí germà del burro català. El problema és que recuperar i mantenir una espècie per fins purament turístics no és una empresa barata.

Per esmenar-ho, el consistori va decidir posar els ases a treballar, que és el que sempre havien fet abans de l’arribada dels cotxes i tractors. Al principi servien per aportar la verge durant les processons, per estirar carrosses o entretenir els infants en les festes populars, però la resta del temps se’l passaven tancats. L’alcalde, però, va veure en els ases uns actius que estaven desaprofitats i va estudiar com aprofitar els potencials que podia aportar la bèstia a la comunitat.

Des d’un punt de vista tècnic, la recollida amb ases per carrers estrets i no tant estrets funciona bé i amb uns costos menors que el sistema amb camions. En Mario Cicero m’explicava: «Un camió petit per fer la recollida em costa 15.000 euros i em dura de 5 a 10 anys, mentre que un ase costa 10 vegades menys i dura més. A més, els costos de manteniment dels ases són molt menors i no funcionen amb gasoil o benzina, cosa que em soluciona el tema de la pujada del cost dels carburants. El combustible dels ases el produïm a Castelbuono mateix. I sobretot, els ases em són útils durant el temps que no recullen brossa, ja que em produeixen llet que es ven cara, m’ajuden en esdeveniments municipals, em reintegren gent a la societat, dóna un toc pintoresc al poble que encanta als turistes i em fa popular entre els habitants, ja que veuen que estem recuperant un tret característic de la zona, però no de cara a la galeria sinó que els ases ens són útils. La reintroducció dels ases no només em surt gratuïta, fins i tot em genera beneficis!». Recordo que li vaig agrair a l’alcalde que en tot el discurs no hagués parlat de sostenibilitat ni de medi ambient tot i ser un dels projectes amb menys emissions i impacte ambiental que havia vist mai. Ell va respondre: «Qui es passa el dia parlant de sostenibilitat és que segurament no és gaire sostenible, nosaltres anem per feina.»

A tall comparatiu, l’any 2008, l’any de la introducció del sistema de recollida amb ases, el municipi veí de Cefalú que aplica un sistema de recollida amb contenidors i intensiu en maquinària, va tenir un dèficit de milions d’euros i va posar en perill l’economia de la població. Mentrestant, Castelbuono és un del pocs municipis a la regió amb els comptes sanejats. És més, la reintroducció de l’ase Ragusa que s’ha fet a Sicília només «de cara a la galeria» ha costat 1,5 milions d’euros i ara no saben què fer-ne de les bèsties, perquè en temps de crisi són un cost. Per contra, a Castelbuono es va començar amb 4 ases i ara ja en tenen 45 que s’autofinancen gràcies al treball que desenvolupen.

L’exemple de Castelbuono no implica que hàgim de promoure que la recollida es faci amb animals a tot arreu, tot i que hi ha llocs a Europa on s’està reintroduint amb èxit i és previsible que vagi en augment. Ans al contrari, Castelbuono permet mostrar la importància de la flexibilitat, l’amplitud de mires dels responsables i com una bona gestió dels recursos ha de començar per veure l’impacte holístic de cada acció. Cicero va saber veure tot el valor afegit que es creava amb l’ús d’ases, des d’una òptica que ja no pretenia només dissenyar un nou sistema de recollida de brossa, sinó que implicava reconstruir el capital natural i social del seu municipi. A més, la conseqüència de dissenyar eines que puguin desenvolupar més d’una funció amb externalitats positives és que estem augmentant la productivitat dels materials, cosa que repercuteix en una reducció dels costos totals. Castelbuono és un dels centenars de municipis Residu zero a Itàlia.

Joan Marc Simon, Residu zero. Com reactivar l’economia sense carregar-se el planeta (Barcelona: Pol·len, 2015)