Al setmanari L’Esquella de la Torratxa, en un número de finals del segle XIX, hi trobem: «Però lo cert y positiu és que som a mitjos de janer; que’l dia creix y’l fret no neix, y que si això va seguint d’aquesta manera s’haurà de procedir a rebaixar el preu dels calendaris». Aquesta cita de la popular publicació barcelonina podríem dir que és l’excepció que confirma la regla, tot i que de tant en tant ens trobem amb un mes de gener tan bonancenc que fa posar el crit al cel als botiguers que tenen roba d’abric per vendre.
-
Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 1999), pàg. 37

Comentaris recents
a la traça
Crec que la ç és l'única lletra que no a...
aire, que vol dir vent!
Quina il.lusió veure aquesta expressió! la meva ...
esmoixinat -ada
A casa els avis a Montcada era "ca l'esmoixinat" p...
esventar
El DIEC no sol recollir gaires geosinònims o sin...
esventar
En valencià solem dir desbravar-se...