Al setmanari L’Esquella de la Torratxa, en un número de finals del segle XIX, hi trobem: «Però lo cert y positiu és que som a mitjos de janer; que’l dia creix y’l fret no neix, y que si això va seguint d’aquesta manera s’haurà de procedir a rebaixar el preu dels calendaris». Aquesta cita de la popular publicació barcelonina podríem dir que és l’excepció que confirma la regla, tot i que de tant en tant ens trobem amb un mes de gener tan bonancenc que fa posar el crit al cel als botiguers que tenen roba d’abric per vendre.
-
Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 1999), pàg. 37

Comentaris recents
airada
L’Agneta de cal Cataquei, de Sant Martí Sesguei...
una mica mica
*venir a ser: ser com...
mig mig
A Menorca també solem dir-ho així, mitjo-mitjo....
mig mig
Ma mare en deia mitjo mitjo....
mig mig
Per ací "un mig mig" també és un refresc: mig g...