[Alexandria, 25 de maig de 1886]  En la ciutat dels ptolomeus no hi ha res que recorde sa biblioteca de 500.000 volums, ni son Gimnàsium. De son cèlebre Pharum, que donà son nom a tots los altres, i estava construït en figura de torre, que s’aprimava a cada pis, fins a l’altura de 400 peus, diu que se’n veuen alguns bocins al fons de la mar, en dies de bonança.

• Jacint Verdaguer, Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (Barcelona: Proa, 1999 [1889]), a cura de Ramon Pinyol i Torrents, pàg. 133

 

[Alexandria, maig de 1907]  Són les vuit del vespre i, damunt la coberta del vapor, miram amb recança la ciutat d’Alexandria que no hem poguda recórrer. Damunt l’escampadissa de llums elèctrics, domina la gran farola que fa pensar amb el cèlebre Pharum de l’antiguitat que aquí hi havia, el primer de tots, el qui donà nom a tots els altres. La lluna brilla dins el firmament reflexant dins la mar una ampla faixa de claror i Alexandra, Cleopatra, Octavi, santa Catalina, van desfilant lentament per la meua memòria…

• Maria-Antònia Salvà, «Per Alexandria cap a Roma», dins Viatge a Orient (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998), pàg. 87