Pura Soler Mezquita, de Vilassar de Dalt (Maresme), diu: «No recordo on vaig llegir un dia que déna venia de la reducció de Déu nat. I així ho vaig retenir en la meva memòria.»
I Pau Marqués, d’Alfara del Patriarca (Horta Nord), en dóna una altra versió: «Jo he escoltat i dit també l’expressió ‘me cague en dena/deina’; aquest ‘deina’, per a mi, seria una metàtesi del topònim Dénia. També és comú, doncs, dir ‘me cague en Dénia’. Si anem a Dénia (Marina Alta) podrem escoltar l’expressió completa: ‘Me cague en Dénia mora!’»
Torneu a me caso en déna!
Comentaris recents
sangtraït
A casa (Matadepera), d’una ferida feta per arros...
agafar la pallola
He pensat que aquí abans sovint es deia allò de:...
molsa
Per mi "verdet" també és el que el DCVB defineix...
molsa
Noltros deim pastoreta...
molsa
A Bunyola li deim “barba-soca”...