51/100

 

De més verdes en maduren

 

Proverbi d’una gran força de concentració, aquesta expressió dóna a entendre que certes coses que a primer cop d’ull semblen improbables encara pot ser que s’esdevinguin. Ens remet a un ús figurat d’un procés habitual en el camp: la maduració dels fruits més diversos. En castellà fan servir altres referents, com ara De menos nos hizo Dios o Torres más altas han caído.

Semblantment, diem De verdes i de madures per referir-nos a coses de variades característiques. I quan diem que algú ha d’estar a les verdes i a les madures, diem que ha d’estar preparat per a qualsevol situació o circumstància. I quan algú n’ha vistes de verdes i de madures, ens referim al fet que n’ha vistes de tots colors, de tota mena. Encara, si dos o més discuteixen llargament ho expressem dient Que si són verdes, que si són madures, allò que en castellà dirien Que si patatín, que si patatán.

També hi ha un altre refrany que diu que Entre la fruita verda i la madura, es posa malalta la criatura, referit al període comprès entre les dues Pasqües.

   —I ara què fas? Què heu fet amb lo pis?
   —De moment hi visc jo, ella se n’ha anat amb son pare i sa mare. Encara hem de decidir com mos apariem amb la hipoteca. Potser em faré càrrec de la seua part, potser serà ella qui se l’acabarà quedant o potser mos el vendrem i encara vindré a viure aquí, al poble. No se sap mai, de més verdes en maduren.

Ignasi Revés, Oli en un llum (Juneda: Fonoll, 2008)

 

Com també deuen saber els nostres lectors, en Francesc Pujols ha fundat una nova religió. Doncs bé, el Manual d’Hiparxiologia compendiat per Josep Pla els farà conèixer aquesta religió, que, com la d’August Comte, es basa en les ciències positives. En Pujols creu que la conciliació de la religió i la ciència no ha estat possible fins ara perquè, segles enrere, com volíeu conciliar-les, si la ignorància, àdhuc la dels savis, era tan gran? Ara que, és la seva, la religió que en Pujols ha conciliat amb la ciència. El fet que sigui una religió pura, és a dir, neta de moral i de sanció, fa creure al seu autor que tindrà una gran difusió. Fóra insensat de fer averanys sobre aquest punt. De més verdes n’han madurat.

Just Cabot, Indignacions i provocacions,
a cura de Valentí Soler (Barcelona: Edicions 62, 1992)

Vots: 36 (2,99%)

De més verdes se’n maduren (1926) és una obra del dramaturg Rafel Gayano i Lluch (València, 1890-1954). De més verdes en maduren (1970) és una comèdia en tres actes de la dramaturga Assumpta Gonzàlez i Cubertorer (Borriana, Plana Baixa, 1917-Barcelona, 2003). També és el títol d’un quartet de corda d’Eduard Iniesta (2004).

Etimologia de verd — Del llatí viridis, mateix significat. Hi ha alguns noms d’ocell formats a partir de la mateixa arrel, com ara verdaleta (Cisticola juncidis), verdaula (Emberiza cirlus), verderol o verdum (Carduelis chloris) i verdosa o verderola (Emberiza citrinella).

Víctor Pàmies i Jordi Palou, Els 100 refranys més populars,
4a edició (Valls: Cossetània, 2012), pàgines  124-125
 

 Magí Camps: «Refrany al sac i ben lligat» (La Vanguardia, 20.12.2012)

De més verdes en maduren a RodaMots

Joan Josep Isern: «Els refranys: les coloraines de la parla»