Antoni Llull MartÃ
En el segle XVIII s’establà a ParÃs el primer transport urbà de passatgers amb un vehicle de tracció animal, de quatre rodes, proveït de seients, però fou un fracà s. Dins el segle següent, l’any 1828, es reprengué el servei, aquest pic amb èxit suficient, i ja no ha tornat interrompre’s, i en pocs anys serveis similars es posaren en marxa a la majoria de ciutats importants de França i d’altres països. A aqueix carruatge li posaren el nom d’òmnibus, mot llatà que significa ‘per a tots’, i quan arribà la motorització l’anomenaren autoòmnibus, tornant aviat a la denominació primera. L’autobús és terme més modern i usat en moltes llengües, compost amb els mots auto i bus, que és com els anglesos havien arribat a reduir el mot òmnibus, abreviació mà xima que ha estat imitada arreu del món.
Antoni Llull MartÃ, Prenint el demble a les paraules. Defensa de la llengua, etimologia, història, curiositats (Palma: Documenta Balear, 2009)

Comentaris recents
brufar
Brufar les pecces (en el joc de dames) : soplar...
xau-xau
https://rodamots.cat/xano-xano/...
conèixer-s’hi
Podem dir "Es coneix que és cansada" pel castellÃ...
malapler
de mal plaer, amb disgust, de mala gana; desplaer ...
malagradós -osa
No m'aclareixo amb aquest diccionari... Que vol d...