De terra estant veig ploure sobre el mar,
esplèndida bellesa de l’inútil,
que lluny es fon amb els colors del cel
ni gris, ni blau, ni verd. Quim llom suau!
- Raimon, «L’última llum»
Quan Anna se’n va anar, es va ben acotxar i va tancar els ulls. Li agradava sentir del llit estant els sorolls de fora: el tranvia que passava lluny, una botzina.
- Mercè Rodoreda, Aloma (1936/1968)
Un bon observador diria que Catalunya no actua mai de dins estant; només reacciona fustigada des de fora. ¿I com voldríeu que no fos així, si l’estament conscient de la catalanitat, aquells catalans que ho són irreductiblement i saben per què, i on volen anar, i el que representa el viatge, deuen ser ben segur, comptant llarg, un cinc per cent de la població autòctona?
- Gaziel, Història de ‘La Vanguardia’ (1964)
Comentaris recents
fer més por que una pedregada
Cert, jo de la meva mare sempre he escoltat aquest...
espasa
És la primera vegada que veig que ESPASA és o po...
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...