De terra estant veig ploure sobre el mar,
esplèndida bellesa de l’inútil,
que lluny es fon amb els colors del cel
ni gris, ni blau, ni verd. Quim llom suau!
- Raimon, «L’última llum»
Quan Anna se’n va anar, es va ben acotxar i va tancar els ulls. Li agradava sentir del llit estant els sorolls de fora: el tranvia que passava lluny, una botzina.
- Mercè Rodoreda, Aloma (1936/1968)
Un bon observador diria que Catalunya no actua mai de dins estant; només reacciona fustigada des de fora. ¿I com voldríeu que no fos així, si l’estament conscient de la catalanitat, aquells catalans que ho són irreductiblement i saben per què, i on volen anar, i el que representa el viatge, deuen ser ben segur, comptant llarg, un cinc per cent de la població autòctona?
- Gaziel, Història de ‘La Vanguardia’ (1964)
Comentaris recents
fer més voltes que el vint-i-nou
A Palafrugell se'n diu voltar com un porc ...
desaforat -ada
Oh, que ben explicat l'embriagament d'una lectura ...
anar a la saga (d’algú o d’alguna cosa)
En un poble d'arrel surera com Palafrugell, va der...
gibrell
Jo encara he vist a la meva iaia escurar o rentar ...
arregussar
Retrossar sembla un gal·licisme. Esteu segurs que...