Agustí Guinart i Alonso, d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), ens recorda que els menorquins (i els mallorquins) «del que aquí en diem esmorzar ellls en diuen berenar». Pilar Pons matisa: «A Menorca a l’almorzar li deim berenar i a la menjada de mitja tarda bereneta».

Joan Bosch, d’Elna (Rosselló), ens diu: «Aprofiti l’avinentesa per donar-vos els equivalents rossellonesos de ‘berena’ i ‘berenar’, que són espertina i espertinar». I fins i tot en troba un exemple en una poesia d’en Josep Sebastià Pons:

   L’ARANYA
   Si el vespre deixa l’aire enterbolit,
   entre els brancs del roser l’aranya fila
   i més fila. Suspesa dins l’oblit,
   l’aranya, tota sola, a la nit fila.
   Mida, entrellissa i lliga amb cada braç,
   tota sola, a la nit, l’aranya freda,
   i alleugerida, havent teixit el llaç,
   descansa, estela fosca, dins la seda.
   Dolça amb el seu verí, calmosament
   closa en son invisible teranyina,
   sempre guarda el mateix capteniment:
   ales de neu li porten l’espertina.

Jesús Bernat Agut, d’Almassora (Plana Alta) diu que «en terres del Maestrat hi ha una dita preciosa per quan hom surt a caminar: La manta i la berena mai no fan nosa a l’esquena».

El Diccionari Alcover-Moll recull un refrany valencià molt semblant: «La manta i la berena al dòs, no et donen nòs (significa que no ens hem de sentir molestats de coses que puguen esser-nos útils)», com també altres informacions relatives a la berena:

La berena (pronunciat brena a certes regions) sol esser de menjar sec, sense guisar, com és ara farciments de porc, fruita, xocolata, etc. Hi ha berenes tradicionals de certa solemnitat, com la que donen als batedors i collidores d’olives el dia que acaben la collida, i que sol consistir en arròs amb bacallà i allioli (Alt Empordà, Garrotxa); a Vallcebollera (Cerdanya) el dia de St. Bernabé donen berena als qui són anats a l’Ofici, i consisteix en pa i formatge i un vas d’aigua. Les berenes col·lectives familiars en el camp són tradicionals en certes diades, principalment el dilluns de Pasqua (Calasseit, Mall.).
   «Per Sant Miquel, la berena puja al cel» (Barc.); «Sant Miquel se’n puja la brena al cel; Sant Macià la torna baixar» (Maestrat): ho diuen perquè per Sant Miquel (29 de Setembre) ja comencen a esser llargues les vetlades, i la gent no berena, perquè sopa més dejorn; i per Sant Macià (24 de Febrer) el dia s’allarga i la gent torna fer berena perquè sopa més tard.