David Paloma

El personatge
Filip II (382-336 aC) va ser rei de Macedònia durant vint anys, època en què va unificar tot el regne i en què va crear un exèrcit i una economia més potents que els anteriors. Filip era el fill petit d’Amintes III i Eurídice. Els seus germans, un per un, van acabar assassinats o morts en alguna batalla interessada, i a ell li va tocar el torn de regnar quan tenia 26 anys. I ho va fer amb mà dura, sense escrúpols, amb una política expansionista que va saber aprofitar els eterns conflictes i enemistats entre les ciutats gregues. El 353 aC va ocupar Tessàlia; el 348 aC, Olit; més tard Tràcia i el Peloponès. Fins que el 336 aC el van assassinar: era just quan se celebraven les festes pel matrimoni de la seva filla. Hi ha diverses teories sobre el motiu de l’assassinat, i cap no s’escapa de conspiracions diverses. Fins i tot sembla que podria haver estat la seva última esposa, Olímpia, qui, tement que el seu fill no podria accedir al tron desitjat, hauria pagat a Pausànies d’Orèstia perquè cometés el crim. Tanmateix, un dels episodis més famosos de la vida de Filip no el situa a ell com a protagonista sinó a Demòstenes de Peània, el famós orador atenenc, coetani del rei macedoni. Demòstenes va carregar verbalment contra Filip unes quantes vegades. Són tres les més famoses. La primera va ser pels volts de l’any 351 aC: Demòstenes va fer una crida a la resistència davant l’exèrcit de Filip; la segona vegada va ser cap a l’any 344 aC: Demòstenes va acusar Filip de saltar-se el compromís de Pau envers les ciutats del Peloponès; la tercera vegada va ser el 341 aC: Demòstenes va exigir que definitivament es prenguessin mesures contra Filip. Aquestes càrregues verbals contra Filip són conegudes amb el terme filípiques i suposen discursos polítics, al capdavall, molt ben travats i executats.

La paraula
El nom filípica té dues accepcions: ‘discurs violent contra algú’ i ‘reprensió dura’. Sovint trobem usat el terme en un context polític i com a sinònim de ‘discurs violent’. Persones d’opinions contràries es llancen filípiques per motius ben diversos. Pompeu Fabra va incloure la paraula en el diccionari de 1932 amb un sinònim dins mateix de la definició: invectiva. No hem de confondre una filípica amb un o una filipista: aquest terme, en el terreny històric, fa referència a una persona partidària de Felip de Borbó durant la guerra de Successió a la corona hispànica (1701-1713/1715).

La curiositat
L’arqueòleg grec Manolis Andronikos (1919-1992) va anunciar el 1977 que havia trobat la tomba intacta de Filip II de Macedònia a Vergina (antigament Aigai), al sud-oest de l’actual Tessalònica. De fet, Andronikos ha passat a la història per aquesta descoberta, que era en realitat un conjunt de tres tombes. A la primera hi havia les restes d’un home, una dona i un nen. A la segona hi havia les restes d’un home adult i una dona jove. En aquesta també hi havia objectes d’or, diademes i moltes armes. A la tercera hi havia les despulles d’un adolescent. Els experts van assenyalar de seguida que s’havia de tractar de tombes reials. Hi ha qui es pregunta si no pot ser Filip III una de les persones enterrades a Vergina.

David Paloma, Personatges convertits en paraules
(Barcelona: Barcanova, 2015), pàg. 139-140