Potser el repicó creu-t’ho, que aniràs amb auto! es va originar només per motius de rima:

Els de l’Avui m’han enviat un llibre de mossèn Ballarín, sobre la història de l’església. Sí que es llegeix bé, però el seu estil cansa. Mossèn Ballarín té la curiosa pretensió d’expressar-se en un català pla, planer, senzill, de la gent del poble, sense l’artifici d’aquests de la ciutat, que tenen un empatx de Fabra. Creu-t’ho, que aniràs amb auto! Mestre Ballarín, que d’artifici n’hi ha de moltes menes!

Albert Jané, Del «Quadern de Barcelona» (8) (2006) (Barcelona: Llengua Nacional, 2014), 24.04.2006
 

ℵ

 
Recordo quan vam comprar l’Opel. En aquella època, ja saps que els automòbils no abundaven; una dita popular quan es volia posar en dubte alguna cosa, era: «sí, creu-t’ho que aniràs en auto». I quan van aparèixer els taxis s’hi afegia: «sense pagar».

Montserrat Anguera, La Celi (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009), pàg. 88