Expressió que s’usa per a posar de manifest que la persona a la qual ens referim veu satisfets els seus desigs de manera immediata.

Filla meua, estàs millor que en la vida —cos què vols, cos què desitges— i encara et queixes. ¿Què més vols?

Aquesta expressió és d’ús habitual a Alcoi, encara que, actualment, per desgràcia, ja hi han molts alcoians que no l’empren i, fins i tot, que no la coneixen, especialment els més jóvens. És una bella locució medieval que hem sigut capaços de fer arribar fins al segle XXI. Fóra un autèntic crim que ara, després de passar-nos-la de generació en generació al llarg de quasi 800 anys, la deixàrem perdre.

Els nostres diccionaris arrepleguen la variant formal cor què vols, cor que desitges, que és la que s’usa —encara que em tem que tampoc excessivament— en una part de Catalunya. Joan Coromines, en el seu Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana (vol. II, pàg. 415, línies de la 1 a la 24) parla d’aquesta locució i insinua la possibilitat que, originàriament, fóra cor què vols, cos què desitges. Si la sospita de Coromines fóra encertada, açò significaria que, mentres els valencians (i els mallorquins) hem canviat cor-cos per cos-cos, els catalans ho han fet per cor-cor. Si arribem a la conclusió que el que pensa Coromines és la veritat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Institut d’Estudis Catalans s’haurien de posar d’acord en què l’única manera correcta d’escriure aquesta locució és cor què vols, cos que desitges.

• Eugeni S. Reig, Les nostres paraules (València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2008), pàg. 100-101