Conillets: nom d’un joc d’infants que consisteix essencialment en amagar-se uns jugadors, i que un altre procuri trobar-los i tocar-los; cast. escondite.

En la forma més completa d’aquest joc, conservada a bona part del nostre país, hi ha un dels jugadors que és la mare o la lloca, un altre que és la llebreta i els altres que són els conillets: la mare està asseguda, i tapa amb les mans la cara de la llebreta que està agenollada davant ella tot el temps que els conillets cerquen amagatall, durant el qual la mare recita una fórmula que comença amb la frase «Conillets a amagar», acabada la qual, demana: «Conillets, esteu ben amagadets?» i ells contesten que sí, i aleshores la mare amolla la llebreta i aquesta se’n va a cercar els conillets; quan en troba un, ha de procurar tocar-lo, sia dins l’amagatall, sia encalçant-lo; si el conillet fugint arriba a la mare sense que la llebreta l’hagi tocat, aquesta ja no el pot tocar, i continua parant fins que en toca qualcun.

Els mots que pronuncia la mare varien un poc segons les comarques; tenim recollides les fórmules següents:—«Conillets anar a amagar, que la llebre va a caçar, de nits i de dies, escorxa buixies; escorxa buixons; quantes hores són?»—«Les deu».—«On són els bous?»—«A la muntanya».—«Què mengen?»—«Civada».—«Què beuen?»—«Vi».—«Conillets, esteu ben amagadets?»—«Sí».—«Ves, agafa’n un per l’orella i porta’l cap aquí». (Campdevànol).—«Conillets a amagar, que la llebre va a caçar, de nits i de dia, es cala foc a les (a)badies; se cala foc al forn; quantes hores són?» «La una». Es repeteix això mateix dues vegades, contestant la llebre «les dues» i «les tres», i aleshores la mare diu: «Conillets, esteu ben amagadets que la llebre s’alça?» (Rupit).—«Conillets a amagar, que la llebre va a caçar de nits i de dia, revolta florida; conillets, esteu ben amagadets?» (Calaceit).—«Coniet coniet, a amagar a amagar, que la llebre va a caçar de nits i de dia, el sol se ponia; estau ben amagadets?» (Eivissa).

A moltes regions s’ha perdut el personatge mare, i es conserva únicament el nom de mare per designar un lloc determinat de refugi, a on acuden els conillets per alliberar-se de parar quan la llebre els encalça. No havent-hi mare personal, la fórmula de «Conillets amagar amagar…» és pronunciada per la mateixa llebreta, o sia, pel jugador qui para. A Gandesa, la fórmula és aquesta: «Conillets a amagar, que la llebre va a caçar per les planes d’Amburgà; vinc?» i els conillets contesten: «Vine!»

A Menorca hi ha dues classes de joc de conillets: conillets a córrer, que equival al joc de la cuit, i conillets a empeltar, que consisteix que el qui para descobresqui els conillets i declari el nom del que ha descobert; si encerta el nom, aquest para, i si no l’encerta, segueix parant el mateix.

A.M. Alcover, F. de B. Moll, Diccionari català-valencià-balear, entrada conill