L’era és generalment de forma circular o molt rodonenca, com escau a un lloc on l’operació de batre es fa o es feia en sentit circular. A certes comarques valencianes (Cullera, Xàtiva, etc.) l’era no és rodona, sinó poligonal (anomenada era a cantons). A les comarques pirenenques l’era sol esser un gran espai pla situat a la vora de les edificacions destinades a graners i a habitacions dels conradors; a llocs molt plujosos hi ha eres cobertes. A les comarques situades més a migjorn i de terreny més pla, les eres no estan tan adherides als edificis, sinó separades d’aquests. El pis de l’era sol esser d’argila (Penedès, Sta. Col. de Q., Calaceit, Morella, Vinaròs, Sanet) o de la mateixa terra del camp on es troba emplaçada, però també n’hi ha d’empedrades i d’enrajolades (Vinaròs, Morella, Xàtiva), i a Menorca són totes enrajolades i tenen una barana baixa de pedra. En general les eres són permanents, però en el País Valencià n’hi ha que es fan de nou cada any (Cast., Xàtiva, Gandia, Alcoi); les eres d’arròs solen esser enrajolades i permanents, mentres que les de blat solen esser de terra i fer-se cada any (Gandia). Per a fer una era, seguen el tros de terra corresponent, n’arrabassen el rostoll, remouen la terra, l’aplanen, la reguen, hi tiren pallús i hi passen un rutló o un pitjó per endurir-la (val.).
Diccionari català-valencià-balear
Torneu a era

Comentaris recents
xip
De fet, els anglesos de les nostres "xips" en diue...
xip
No crec que sigui un localisme específic de Sabad...
xip
"La vida en un xip"....
xip
Em fa molta gràcia el mot d'avui, xip, perquè al...
entotsolat -ada
El Diccionari català-valencià-balear, a...