L’era és generalment de forma circular o molt rodonenca, com escau a un lloc on l’operació de batre es fa o es feia en sentit circular. A certes comarques valencianes (Cullera, Xàtiva, etc.) l’era no és rodona, sinó poligonal (anomenada era a cantons). A les comarques pirenenques l’era sol esser un gran espai pla situat a la vora de les edificacions destinades a graners i a habitacions dels conradors; a llocs molt plujosos hi ha eres cobertes. A les comarques situades més a migjorn i de terreny més pla, les eres no estan tan adherides als edificis, sinó separades d’aquests. El pis de l’era sol esser d’argila (Penedès, Sta. Col. de Q., Calaceit, Morella, Vinaròs, Sanet) o de la mateixa terra del camp on es troba emplaçada, però també n’hi ha d’empedrades i d’enrajolades (Vinaròs, Morella, Xàtiva), i a Menorca són totes enrajolades i tenen una barana baixa de pedra. En general les eres són permanents, però en el País Valencià n’hi ha que es fan de nou cada any (Cast., Xàtiva, Gandia, Alcoi); les eres d’arròs solen esser enrajolades i permanents, mentres que les de blat solen esser de terra i fer-se cada any (Gandia). Per a fer una era, seguen el tros de terra corresponent, n’arrabassen el rostoll, remouen la terra, l’aplanen, la reguen, hi tiren pallús i hi passen un rutló o un pitjó per endurir-la (val.).

Diccionari català-valencià-balear

Torneu a era