cascarrulles

Ens han arribat dos missatges comentant el mot d’avui. El primer de ben lluny, de Kuopio (Finlàndia), d’Alba Casellas i Comallonga:

M’ha fet molt gràcia el mot d’avui perquè els del Bages, com jo, fem servir una paraula pràcticament idèntica per anomenar les burilles o boletes verdes que surten del nas! D’aquestes boletes al Bages en diem cascarrilles, o sia gairebé igual, però com que no tenim platja (ho dic per la referència als trossets de pell cremada) fem servir el mot per a les boletes que surten del nas!

I Josep Enric Peres i Blesa ens en dóna una alternativa:

A Xàtiva, per a les accepcions que dóna el senyor Ponsetí de cascarrulles usem gorritons. El mot gorritó és recollit a l’Alcover-Moll, però amb un altre sentit que jo no coneixia : ‘dona bruta’. El significat que nosaltres li donem és ‘partícula de brutícia que s’ha enrotllat sobre si mateixa per haver estat sotmesa a fricció’. No en sé l’etimologia, però podria estar emparentat amb gorradura, variant de borradura.

El diccionari Valencià en perill d’extinció, d’Eugeni S. Reig, diu a gorradura: «Erupció cutània formada per una gran quantitat de granets menudíssims, acompanyada de rojors. Sol eixir en temps de calor, quan se sua molt i s’irrita la pell, principalment als xiquets xicotets. A Alcoi i altres poblacions del migjorn valencià s’empra la variant gorredura.» I, a gorrita: «Boleta compacta que es forma per una aglomeració de fibres en un teixit, especialment si és de llana.»