Barcelona, 16 setembre 1963

Sra. Mercè Rodoreda

Estimada amiga: 

Tornant de Siurana on he pogut passar unes tres setmanes trobo la vostra del 29 d’agost, tan simpàtica. Carreguem-nos de paciència, prudència i experiència en el cas Triadú, la bona voluntat del qual està fora de discussió. Llàstima que els seus elogis tenen la rara virtut de perjudicar la venda dels llibres que elogia! Poseu-vos a la pell del lector que llegeix que ha sortit un llibre [La plaça del Diamant] en el qual «allò que s’ha d’entendre és molt diferent del que es  pensaran entendre els lectors» (primera crítica), que «és escrit per una dona, i ja se sap que les dones no hi toquen, si bé quan hi toquen l’encerten» (2ª crítica), i que la protagonista és «una Medea» per més que els lectors no ho sàpiguen entendre (3ª crítica).  El lector decidirà que es tracta d’un llibre genial (això els lectors no solen regatejar-ho mai), però que no val la pena de comprar-lo ja que ell no hi entendria res. ¿Quines ganes de comprar un llibre que no has d’entendre? Ningú no compra els Karamàzov en rus, tot i saber que és genial.

Així, doncs, ens trobem amb el silenci dels nostres enemics (tota la premsa) i amb els elogis ditiràmbics però contraproduents dels nostres amics. N’hi ha per tirar el barret al foc, sinó que ni barret ens queda en l’època trista que ens ha tocat viure. 

Per més que tal com estava escrita aquella nota triaduresca es podia entendre que éreu vós qui us fèieu forta que la Colometa era «una Medea», la veritat és que jo vaig tenir sempre la sensació que es tractava com sempre d’una regada fora de test, art en el qual (regar fora de test) el nostre estimadíssim Triadú és mestre indiscutible.

No tinc notícies d’en Joan Petit a qui abans de vacances vaig enviar un exemplar de La plaça del Diamant, més ben dit el vaig enviar a en Carlitos Barral d’acord amb en Joan Petit, a qui per telèfon vaig posar entre l’espasa i la paret dient-li que «ja que estava tan entusiasmat amb La plaça del Diamant, ¿per què no la proposava per a ser inclosa dins la “Biblioteca Breve”?» Ara vindrà el moment de tornar-li a telefonar, quan tothom s’haurà reintegrat al seu lloc després de la dispersió de les vacances. 

Ja us en faré cinc cèntims.

Res més per avui. Suposo que s’endurà el Sant Jordi «d’enguany» en Jordi Sarsanedas. 

Amb tot l’afecte del vostre        

                                                                             Sales

Mercè Rodoreda i Joan Sales, Cartes completes (1960-1983),
a cura de Montserrat Casals (Barcelona: Club Editor, 2008)