Carles Soldevila

Bon Nadal! Desinteressadament. Tinc la sort de no conèixer la major part dels meus estimats lectors i la major part dels meus lectors tenen la fortuna de no conèixer de mi altra cosa que els meus escrits. No dic això suposant que la majoria dels meus lectors siguin d’un tracte social difícil, ni menys suposant que jo sigui un home insociable. No, al contrari. Tinc la seguretat que molts dels meus lectors són, en potència, uns bons amics i fins uns bons companys per anar a Montserrat.

Tinc aquesta seguretat —falaguera per als meus lectors, falaguera per a mi. Però quines ganes de fer-ne massa experiències? Per què ens hem d’entossudir a demanar més del que bonament ens ha concedit el curs de l’existència? Jo escric i un nombre de persones han adquirit el costum de llegir-me. Vet ací una cosa enraonada, una adequació entre el meu treball i el treball d’un nombre de catalans.

Qui sap, Déu meu, si la mica de simpatia que ha pogut néixer entre nosaltres per la mitjanceria quotidiana del diari no perdria alguns graus, no s’enterboliria amb un seguit de petites molèsties recíproques, després d’una coneixença directa i prolongada!

No abusem, amics meus. Siguem discrets. Cregueu que la millor cosa a fer amb un escriptor és llegir els seus escrits i la millor cosa a fer amb un lector és oferir pastura escaient a la seva noble apetència.

Així és probable que si Déu em dóna vida, per damunt l’enorme desconeixença que ens separa, gràcies al petit vincle quotidià que ens lliga, puguem dir-nos moltes vegades i amablement: Bon Nadal!

Publicat originàriament a La Publicitat, 25 de desembre del 1924,
reproduït a Fulls de dietari. Una antologia (Barcelona: Empúries, 2004)

Mots i expressions relacionats amb el Nadal