També deu ser un cas d’equivalència acústica, que ha quedat reflectit en els diccionaris, aquest: baldraga / maldraga; el Diccionari Fabra i el DIEC2 recullen de baldraga («loc. adv. Pagant altri. Menjar de baldraga», DIEC2, s.v. baldraga) i el DCVB a la baldraga («a despeses d’altri (Val.); cast. de mogollón, de gorra», s.v. baldraga), mentre que el DCVB recull també maldraga («Menjar de maldraga: menjar perquè sí, sense necessitat ni gana (Penedès)»). A l’Alta Segarra, la forma coneguda és menjar de maldraga.
Carles Riera, El parlar de l’Alta Segarra (Barcelona: Claret, 2021)
Comentaris recents
boga
Amb la boga, arribem a plantes d'aiguamolls, amb a...
vímet
Crec que avui és pertinent recordar-nos de Gata d...
espart
"És més fals que una corda d'almasset". Enric Va...
espart
Amb l'espart a Palafrugell se'n fan cofes...
espart
En grec àtic i en grec modern sparte és...