Bòtil ve del llatí vulgar buttis, ‘bot’, probablement a partir d’una forma bote, pronunciada buti en hispanoàrab. El Diccionari català-valencià-balear diu: «Hi ha qui ha suposat que bòtil en el sentit de ‘botella’ ve de l’anglès bottle; però no sembla probable tal suposició, perquè les paraules angleses no se solen trobar fora de Menorca, on els anglesos dominaren en el segle XVIII; i la paraula bòtil la trobam a Mallorca» (Coromines precisa: «no és mot de Menorca més que de les altres Balears», i afegeix: «el que ja no és tan fundat és al·legar que el mot existeix en el Principat»). Al Viatge a Alemanya i altres nacions (1908), d’Antoni M. Alcover (Manacor 1862-Palma 1932), llegim:
Amb el pare del Dr. Schädel som anats a la ciutat i som entrats a una cerveseria, a on hi havia un senyor que ha resultat esser un admirador de Catalunya; tenia una fàbrica de bòtils, i hi havia anys que en feia 10.000.000, com qui no diu res, i n’enviava milenars a Sant Sadurní d’Anoia, a la casa Codorniu, pel xampany.
Comentaris recents
cara de pomes agres
No és l'única variant amb fruites perquè també...
cara de pomes agres
Arran de "pomes agres" he recordat que l'escriptor...
tant li fa naps com cols
També hi ha l'expressió "que si naps, que si col...
en ser negre, botifarra
Això del pintor aquell que està començant un qu...
en ser negre, botifarra
"En ser negre, botifarra" veig que seria l'equival...