Francesc Macià i Guilà, resident a Sabadell (Vallès Occidental), ens ha fet arribar aquesta interessant informació:
A la vila on vaig néixer, Súria, al Bages, el mot borromba designava unes gerres molt grosses que es feien servir per traginar l’aigua cap a dalt el poble. El poble vell de Súria, medieval, es troba encimbellat dalt d’un turó, a redós del castell i l’església i voltat per la muralla. Només hi havia cisternes, però el riu Cardener, el principal afluent del Llobregat, passa just sota el turó, on hi ha l’encara avui anomenat Pla de la font. Aquestes gerres es van fer servir suposo que fins a principis del segle XX i, si mal no recordo, de la feina se n’encarregaven les dones.
Aquesta accepció del mot borromba (o barromba) no la recull el diccionari Alcover-Moll. En canvi, trobo que lliga molt amb el sentit que avui exposeu de la barrumbada (o borrombada), en la línia de l’expressió «ploure a bots i barrals» o, en castellà, «llover a cántaros». Vull dir que no sé si, més que una onomatopeia, la borrombada, tant en el sentit de «pluja torrencial, aiguat» com en el derivat de «creixent sobtat d’un riu, etc.», podria haver-se format metafòricament en comparar l’aigua que cau o que baixa amb la que s’aboca d’aquests grossos recipients.
Comentaris recents
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...
esfreixurar
Doncs per aquí se sol dir no cal que t'hi esf...
esfreixurar
Els pares per a ser més proxims dels presseguers ...