Aubergis, mollarers, albèrgics

«A Fraga en diem mullarero en lloc de préssec» (Maria Vicente). El DCVB recull mollarer, derivat de mollar (fàcil de trencar o partir, especialment dit de certes fruites).

«A Monòver, dins la comarca de les Valls del Vinalopó (País Valencià), tothom empra alhora els mots albèrgic /albÉrtSic/ i el barbarisme melocotó /melokotó/, com a sinònims perfecte de préssec. Ara bé, en les generacions més joves, està guanyant terreny el barbarisme a la forma primera, connotada d’antiga i pròpia de generacions més majors.» (David Azorín)

«Afegeixo a les consideracions etimològiques científiques que manifesteu, la constatació que jo he sentit la paraula albérchigo referida a obrecoc… i no pas a préssec primerenc (en castellà), en familiars de procedència bascoaragonesa.» (Xavier Martínez Cristóbal)

I Albert Dalmau, de Calonge, es pregunta: «Així doncs, el mot alberg (auberge en francès) d’on deriva?» Doncs, pel que sembla, del provençal aubergo i aquest del germànic gòtic haribaírgo, ‘campament’, compost de harjis, ‘exèrcit’, i baírgan ‘conservar, guardar’. Heribergôn seria el verb allotjar (un exèrcit), que va passar al francès héberger.