Un altre mot curiós, parent de fretura a través del seu origen llatí, és frau ‘fondalada o pas estret entre dues muntanyes o penyals’. Del verb frangere ‘trencar, rompre’ sortí fractum ‘romput, trencat’, que en el llatí hispànic es transformà en fragum, que amb el temps donà lloc al català frau o afrau.

A Mallorca no s’usa aquest mot, però és molt possible, quasi segur, que el llinatge Frau, tan conegut a l’illa, es refereixi a aquest accident geogràfic, de manera semblant a com altres llinatges corresponen a peculiaritats del relleu del terreny, com Puig, Coll, Costa, Torrent, Pla, Comes, etc.

La coincidència formal amb frau ‘engany’, és purament casual, ja que aquest és derivat del llatí fraude, que passà talment al castellà, i al francès, si bé en aquesta llengua la pronunciació hi és un poc distinta. El verb llatí frangere, ha produït molts d’altres mots, generalment cultismes, tots relacionats amb la idea de ‘rompre’, que amb petites variants es troben en totes o quasi totes les llengües romàniques i fins i tot en algunes de les germàniques, com fracció, fràgil, fragment (i els seus derivats), infringir, infractor, infracció i uns quants altres menys coneguts.

• Antoni Llull Martí, Prenint el demble a les paraules. Defensa de la llengua, etimologia, història, curiositats (Palma: Documenta Balear, 2009)

Un regal que no té preu