Antoni Llull Martí

Un mot ben antic i que fou usual durant molts de segles és macip, que en principi significà ‘esclau’ o ‘serf’ i amb el temps prengué el sentit de ‘servent’, ‘criat’ i, pel que fa als oficis, ‘aprenent’, ‘bastaix’ i també ‘al·lot, jove’. Una significació molt especial i una mica divergent és la que prengué en alguns punts de la costa valenciana, on el macip és o era l’encarregat d’organitzar i dirigir les festes del poble. I a Mallorca el macip era un subaltern que acompanyava els jurats de la Ciutat i del Regne, i després els regidors de l’Ajuntament de Palma en els actes de caràcter solemne. Dins el segle XVIII passaren a dir-los lleonats o uixers, i finament foren suprimits. Com a llinatge, també escrit Massip, està molt estès per totes les terres de parla catalana, i a Mallorca el tenim en alguns noms de lloc, com Son Macip, prop de Lluc, el Rafal Macip, dins el terme de Son Servera, i Can Macip dins el terme de Mancor.

El mot macip prové del llatí mancipiu ‘esclau’, segons alguns, però Coromines creu que procedeix de homo mancipi, del que s’hauria suprimit homo per acurçar el mot, i transformat, en català, primer en mancip i després en macip (i en castellà en mancebo). Això vendria del costum dels romans, que prescrivien una cerimònia per prendre possessió dels esclaus adquirits, i que consistia a posar-los la mà damunt el cap, com a acte de domini. A aquest acte li digueren mancipium que volia dir ‘prendre per la mà’, mot compost amb el substantiu manus, ‘mà’ i el verb capire, variant de capere, ‘agafar, prendre’. En català, el femení macipa no ha tingut mai el significat de ‘amistançada’ o ‘concubina’ que tingué el seu germà castellà manceba.

Quan, pel que fos, un esclau o servent era alliberat, o canviava d’amo, es feia la cerimònia de la emancipatio, mot que amb el prefix e- (variant de ex-) significava el contrari, és a dir, que el subjecte «deixava d’esser macip» d’estar sota el domini de qui fins aleshores havia estat el seu amo, i modernament l’emancipació és l’acte jurídic pel qual es concedeix a un menor d’edat la llibertat de poder disposar de la seva persona i dels seus béns sense la tutela del seu pare o tutor, i per extensió es diu també d’una nació, o d’una empresa, que estava subjecta a una altra i aconsegueix alliberar-se’n.

Antoni Llull Martí, Prenint el demble a les paraules (Palma: Documenta Balear, 2009), pàg. 256
 

ℵ 
 

A Catalunya celebren Sant Roc una certa quantitat de poblacions, entre les quals Arenys de Mar, on els joves, anomenats per a l’ocasió macips i macipes, passen pels carrers i les cases de la població perfumant (regant) els transeünts amb aigua-ros (aigua de roses; actualment aigua amb colònia) continguda en les almorratxes, al so del crit de «Sant Roc Gloriós!», i aprofiten per captar diners per a la festa. A les colles de macips, les acompanya flabiol i tamborí.

Bienve Moya, Cada dia és festa (Barcelona: Barcino, 2014)