Alguns venien el seu domini sense restriccions, però en molts de casos només en traspassaven el domini útil, que consistia en cedir-ne a perpetuïtat el dret d’explotar-les i de fer-hi totes les millores que el qui les adquiria hi volgués fer, normalment a canvi d’un capital inferior al preu de la finca i l’obligació de satisfer al senyor un cens anual, i, en alguns casos, de prestar-li alguns serveis, com uns jornals de feina en les seves finques. La cessió de la propietat en aquestes condicions es deia, jurídicament emfiteusi, cultisme grec procedent d’un mot que significava ‘plantació’, i és que aquell qui l’adquiria hi podia plantar i cultivar allò que volgués, i com volgués, just amb l’obligació de satisfer anualment el cens, que podia consistir en uns quants animals i algunes barcelles de blat. El mot cens, del llatí census ‘avaluació, estimació’, ja es troba en temps molt antic amb el sentit de ‘contracte i dret que es paga’. A allò que es pagava anualment se li deia també censal.
- Antoni Llull Martí, Prenint el demble a les paraules. Defensa de la llengua, etimologia, història, curiositats (Palma: Documenta Balear, 2009)
Comentaris recents
tenir la mà trencada (en una activitat)
El meu pare, del barri de la Ribera de Barcelona, ...
el prometre no fa pobre
Ep, que aquesta és una altra! https://rodamots...
el prometre no fa pobre
"El paper és molt sofrit". Pots escriure allò qu...
el prometre no fa pobre
A mi em sona més demanar no fa p...
el prometre no fa pobre
Excel·lent elecció per a una jornada de tancamen...