Gerro
Part defora llisquen enfilalls de raïm
—al·legoria d’un vi que ningú no recollirà—,
llimones, signes efímers, un gest:
fràgil cal·ligrafia que rosega el fang.
La seva forma enclou el temps,
el buit pregon que li dóna sentit
i perfà la forma mateixa, l’espai.
Com ales d’insecte s’abrusen les hores,
els records percacen el silenci:
mira d’aprehendre la peça,
la pols i les cendres del mur, l’intangible fil
del pensament, l’indret on habita el poema
—aquest inexpressable no-res.
Antoni Clapés, «Gerro», dins Llavors abandonaries Greifswald (2001), reproduït a Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys, a cura de Pere Ballart i Jordi Julià (Barcelona: Viena, 2012)
Comentaris recents
anar-hi anant
Aquesta expressió em fa pensar en el Jordi Vendre...
anar-hi anant
A Palafrugell en tenim una d'única en el sentit d...
ral
Això de "ralet, ralet, dóna'm un souet" és tamb...
tan bon punt
També: bon punt, i en el rossellonès Arreu que o...
frapar
*frapar fig. : colpir, estranyar, espaterrar, xoca...